 |
| Imagen: Directa |
Les agressions contra la diversitat sexual es continuen produint diàriament malgrat els esforços legals i socials per aturar-les.
Manel Riu | Directa, 2016-03-29
https://directa.cat/lhomofobia-no-claudica
Segons un estudi de l’any 2013, a l'Estat espanyol, l'homosexualitat és més acceptada socialment que enlloc del món. A Catalunya, el Parlament ha aprovat una llei pionera per garantir els drets de les persones LGBTI i, a Barcelona, l’Ajuntament ha elaborat un pla integral d’actuació per evitar qualsevol discriminació per raó d’orientació o identitat sexual. Aquest panorama, que aparentment és d’igualtat i de drets reconeguts, amaga una realitat quotidiana que encara existeix: a casa nostra, es continuen produint agressions homòfobes regularment.
En finalitzar el 2015, l’Observatori Contra l’homofòbia va fer un estudi sobre aquest tipus d’agressions en el marc de la ciutat de Barcelona. Des que es va aprovar la llei per combatre la LGBTIfòbia, catorze mesos enrere, se n’han registrat fins a 50 casos nous. “Que això passi a Barcelona, on la comunitat LGBTI té força eines, ens mostra que és un problema sense solucionar a tot arreu”, explica el director de l’Observatori, Eugeni Rodríguez. Tanmateix, des de l’entitat es reconeix que la situació és potencialment més greu, ja que només una part de les agressions s’arriba a conèixer: “Molt poca gent acaba denunciant”.
Cinquanta casos registrats a Barcelona
L’homofòbia es pot expressar de moltes maneres. Els casos registrats van des de l’assetjament personal fins a la vulneració dels drets reproductius. Les denúncies més freqüents són de caràcter personal, ja sigui a través d’insults, vexacions, assetjament o maltractament físic. Un home gai de Sant Andreu va patir un d’aquests casos. L’estudi explica que un grup de joves va atacar la façana de casa seva repetides vegades, fent pintades homòfobes a les parets i llançant excrements de gos a les finestres.
Tot i així, el ventall de situacions discriminatòries és molt variat. Després de les agressions directes, el segon àmbit on es produeixen més discriminacions és l’administració pública. En menys proporció, s’han denunciat actituds discriminatòries en àmbits com els mitjans de comunicació i les xarxes socials, el món laboral i el dret d’admissió en locals privats, entre d’altres.
D'un ram de flors a un acomiadament
Evelyn, que opta per no revelar el seu nom real, treballava de recepcionista en una empresa multinacional instal·lada a Barcelona. Denuncia que la van acomiadar pel fet de ser lesbiana: "Tot va començar quan la meva parella em va enviar un ram de flors a la feina. Vaig trucar-la per donar-li les gràcies i, en un moment de la conversa, vaig dir el seu nom. Quan vaig penjar, el meu company de taula em va dir ‘bollera’ filipina".
Segons explica, aquest va ser el punt d’inflexió a partir del qual va començar l'assetjament laboral: “La meva cap va començar a no respondre’m els correus ni les trucades. A les festes de l’empresa, tothom anava acompanyat de la seva parella, però a mi m’ho van prohibir”. La situació va arribar al punt d’haver d’agafar la baixa mèdica per estrès. Uns mesos després de reincorporar-se, l’empresa li va rescindir el contracte.
La carta d’acomiadament és plena d’acusacions cap a la treballadora. En el redactat, l’empresa argumenta que “s’ha observat una falta de criteri i organització a l’hora de prioritzar”. També s’explica que “la zona de recepció es troba, a vegades, desordenada” i que hi ha “deficiències greus en l’execució de les seves tasques”, com ara la reserva de vols per altres empleades, però no exposa cap fet mesurable o comprovable.
La versió d’Evelyn és prou diferent: “Al contrari del que diu a la carta, a mi ningú em va dir que estava fent malament les coses”. Seguint el fil que explica la treballadora acomiadada, el moment més revelador va arribar just després, quan la seva cap li va dir mentre l’acompanyava a la sortida: “Veus? Això et passa per ser ‘bollera’”.
Per a Raquel de Haro, responsable de l’àmbit LGBTI de Comissions Obreres de Catalunya, aquest no és un cas aïllat: “Les agressions que estan aflorant darrerament són les encobertes, les que es produeixen de manera indirecta. No t’insulten directament, sinó que et fan un assetjament sostingut en el temps”. Tanmateix, la sindicalista afirma que hi ha motius per ser optimistes: “Hem avançat. Cada cop rebem més denúncies, però creiem que és perquè la societat està més conscienciada sobre el tema”.
D’altra banda, la representant de CCOO reivindica la tasca de sensibilització que duen a terme les entitats socials i critica la falta d’implicació per part de les patronals: “No he vist cap campanya contra l’homofòbia per part d’empresaris”. D’aquesta manera, de Haro recorda que cal prendre partit per evitar situacions discriminatòries: “No hem d’oblidar que és responsabilitat de l’empresa assegurar que no hi ha un clima de treball homòfob”.
La llei, un instrument a mig gas
L’existència d’aquestes agressions va motivar les entitats LGBTI, ara fa dos anys, a iniciar un projecte de llei pionera al món, que tingués una visió integral del problema i combinés la prevenció i la sanció. La regulació va ser aprovada i, avui, és la Llei 11/2014 del Parlament de Catalunya.
Comparativament, aquesta norma és de les més avançades en aquesta matèria a escala mundial. Entre les mesures més innovadores que s’hi inclouen, hi ha les sancions específiques contra actituds discriminatòries i els programes preventius als centres escolars. Segons les entitats impulsores, però, encara no s’estan aplicant els punts clau.
La idea de crear un marc legal que protegeixi els drets de les persones LGBTI va molt més enllà de regular i penalitzar accions concretes. Eugeni Rodríguez ho explica d’aquesta manera: “L’homofòbia no deixa d’existir pel sol fet que hi hagi una llei en contra. L’important és que es produeix un canvi en l’imaginari del nostre col·lectiu. Ara, un adolescent pot saber que, fins i tot legalment, no és acceptable que li diguin ‘maricón’ de merda”.
Quan la proposta va arribar al Parlament, va generar certa polèmica. El llavors líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va fer públic en una carta que, des del seu punt de vista, a la llei, “hi ha més de promoció que de no discriminació” i que “hi ha col·lectius molt més discriminats”. Per la seva banda, el bisbat de Barcelona va expressar “preocupació” per “les greus conseqüències que pot tenir en l'exercici dels drets humans de la llibertat religiosa".
Finalment, la llei va ser aprovada amb l’únic vot en contra del Partit Popular. Un any i mig després, el portaveu al Parlament, Enric Millo, continua defensant el posicionament del partit davant la llei: “No estem en contra que existeixi una llei contra l’homofòbia, sinó només d’alguns articles que ens semblen fora de lloc”. El diputat popular opina que s’ha avançat molt en aquesta problemàtica: “Pot ser que en algun àmbit se segueixi produint una discriminació, però, en general, la nostra societat ja no és homòfoba”. Sobre l’aplicació de la llei, Millo coincideix amb l'opinió que no s’està fent prou: “Encara que no donem suport a tot el text, sabem que el govern té l'obligació d’aplicar-lo perquè s’ha aprovat. I aquest govern només aplica el que s’ha aprovat i li agrada”.
L’any 2005, l’alcalde popular de Pontons, Lluís Caldentey, es va negar a casar parelles homosexuals afirmant que eren “tarats” i “deficients”. El president de l’Observatori Contra l’Homofòbia considera que els posicionaments del partit “mai no han estat favorables als drets de les persones LGBTI”. Per la seva banda, el portaveu al Parlament de Catalunya afirma que seria una “acusació totalment injustificada” creure que, per aquest fet, el PP és homòfob i posa l’exemple de la boda de Javier Maroto, el líder popular de Vitòria: “Si el nostre partit fos homòfob, la direcció no hagués assistit a un casament gai gairebé al complet”.
Per la seva banda, la CUP s’enorgulleix de la llei: “És una victòria molt important del moviment LGBTI”, afirma la diputada Gabriela Serra. La representant de l’esquerra independentista lamenta que la Generalitat n’ha fet un “desenvolupament inexistent” en alguns àmbits. A parer seu, “no ha posat cap sanció fins ara i l’impacte local és nul”. Serra atribueix la falta de desplegament al fet que no s’ha dotat la llei dels “recursos econòmics i humans necessaris”, però també a la falta de voluntat perquè “no tot el que s’ha de fer costa diners”. En aquest sentit, la diputada emplaça a crear el consell LGBTI, a prioritzar les accions dins el món de l’educació i a la coordinació entre les diferents institucions per aturar les situacions d’assetjament.
Més enllà del posicionament dels partits, algunes entitats que apleguen persones LGBTI estan descontentes amb l’aplicació que s’està fent de la llei de 2014. Des de Comissions Obreres, la crítica és clara: “Pel que fa al mercat de treball, la Generalitat no ha fet res del que posa a la llei”. L’Observatori Contra l’homofòbia en fa una lectura semblant: “Fins ara, hem percebut una manca absoluta de voluntat política”, afirma Eugeni Rodríguez.
El mes de febrer passat, el Parlament va fer un pas més. Es va aprovar una moció sobre la transfòbia i l’assetjament escolar. Una de les mesures incloses és “desenvolupar totes les actuacions necessàries, inclosa la partida pressupostària (...) per complir la 11/2014, per desplegar-la amb els reglaments respectius”. És a dir, es reitera l’obligació del govern de desenvolupar la llei i s'observa que, fins ara, no s’ha fet. Aquesta vegada, el text va ser aprovat per unanimitat: “No és un tema còmode per alguns grups polítics conservadors, però, per sort, la societat va avançant”, afirma la diputada de la CUP Gabriela Serra.
Assignatura pendent per a la nova legislatura
El recent canvi de govern ha provocat un relleu al Departament d’Igualtat, l’encarregat de desplegar la llei. La nova directora general, Mireia Mata, és membre d’ERC. La seva valoració és més optimista: “En alguns aspectes, s’ha avançat molt; en d’altres, poc, i en d’altres encara no s’ha avançat”. A més, la representant del nou govern afirma que “no està en condicions de valorar” si ha faltat voluntat política fins ara, però assegura que a la nova direcció no n'hi faltarà “gens ni mica”.
Un dels punts clau de la llei és la incorporació d’un règim sancionador “en matèria antidiscriminatòria”, que, segons el mateix articulat, s'havia de posar en pràctica en el termini d’un any. Ara com ara, el document encara no ha vist la llum. En aquest aspecte, Mireia Mata reconeix: “Tenim deures pendents (...) No s’ha fet la feina que s’havia de fer en aquests dotze mesos”. Mata justifica el retard del govern anterior en el desplegament d’aquest punt: “Suposo que la Generalitat ha tingut molta feina en aquests temps convulsos i ha prioritzat les emergències del dia a dia”.
Tot i així, Mata posa èmfasi en el fet que la finalitat de la llei no és punitiva. “Farem tot el que diu la llei, però cal tenir present que el més important no és mai posar multes, sinó evitar que passi”.
Pel que fa a aquesta nova etapa, des de l’Observatori confirmen que es percep “una molt bona predisposició” de l’equip de govern, però asseguren que estan “a l’expectativa de resultats tangibles”. Eugeni Rodríguez conclou que cal no abaixar la guàrdia: “Aquest tema ha de ser una de les prioritats dels poders públics”.
En finalitzar el 2015, l’Observatori Contra l’homofòbia va fer un estudi sobre aquest tipus d’agressions en el marc de la ciutat de Barcelona. Des que es va aprovar la llei per combatre la LGBTIfòbia, catorze mesos enrere, se n’han registrat fins a 50 casos nous. “Que això passi a Barcelona, on la comunitat LGBTI té força eines, ens mostra que és un problema sense solucionar a tot arreu”, explica el director de l’Observatori, Eugeni Rodríguez. Tanmateix, des de l’entitat es reconeix que la situació és potencialment més greu, ja que només una part de les agressions s’arriba a conèixer: “Molt poca gent acaba denunciant”.
Cinquanta casos registrats a Barcelona
L’homofòbia es pot expressar de moltes maneres. Els casos registrats van des de l’assetjament personal fins a la vulneració dels drets reproductius. Les denúncies més freqüents són de caràcter personal, ja sigui a través d’insults, vexacions, assetjament o maltractament físic. Un home gai de Sant Andreu va patir un d’aquests casos. L’estudi explica que un grup de joves va atacar la façana de casa seva repetides vegades, fent pintades homòfobes a les parets i llançant excrements de gos a les finestres.
Tot i així, el ventall de situacions discriminatòries és molt variat. Després de les agressions directes, el segon àmbit on es produeixen més discriminacions és l’administració pública. En menys proporció, s’han denunciat actituds discriminatòries en àmbits com els mitjans de comunicació i les xarxes socials, el món laboral i el dret d’admissió en locals privats, entre d’altres.
D'un ram de flors a un acomiadament
Evelyn, que opta per no revelar el seu nom real, treballava de recepcionista en una empresa multinacional instal·lada a Barcelona. Denuncia que la van acomiadar pel fet de ser lesbiana: "Tot va començar quan la meva parella em va enviar un ram de flors a la feina. Vaig trucar-la per donar-li les gràcies i, en un moment de la conversa, vaig dir el seu nom. Quan vaig penjar, el meu company de taula em va dir ‘bollera’ filipina".
Segons explica, aquest va ser el punt d’inflexió a partir del qual va començar l'assetjament laboral: “La meva cap va començar a no respondre’m els correus ni les trucades. A les festes de l’empresa, tothom anava acompanyat de la seva parella, però a mi m’ho van prohibir”. La situació va arribar al punt d’haver d’agafar la baixa mèdica per estrès. Uns mesos després de reincorporar-se, l’empresa li va rescindir el contracte.
La carta d’acomiadament és plena d’acusacions cap a la treballadora. En el redactat, l’empresa argumenta que “s’ha observat una falta de criteri i organització a l’hora de prioritzar”. També s’explica que “la zona de recepció es troba, a vegades, desordenada” i que hi ha “deficiències greus en l’execució de les seves tasques”, com ara la reserva de vols per altres empleades, però no exposa cap fet mesurable o comprovable.
La versió d’Evelyn és prou diferent: “Al contrari del que diu a la carta, a mi ningú em va dir que estava fent malament les coses”. Seguint el fil que explica la treballadora acomiadada, el moment més revelador va arribar just després, quan la seva cap li va dir mentre l’acompanyava a la sortida: “Veus? Això et passa per ser ‘bollera’”.
Per a Raquel de Haro, responsable de l’àmbit LGBTI de Comissions Obreres de Catalunya, aquest no és un cas aïllat: “Les agressions que estan aflorant darrerament són les encobertes, les que es produeixen de manera indirecta. No t’insulten directament, sinó que et fan un assetjament sostingut en el temps”. Tanmateix, la sindicalista afirma que hi ha motius per ser optimistes: “Hem avançat. Cada cop rebem més denúncies, però creiem que és perquè la societat està més conscienciada sobre el tema”.
D’altra banda, la representant de CCOO reivindica la tasca de sensibilització que duen a terme les entitats socials i critica la falta d’implicació per part de les patronals: “No he vist cap campanya contra l’homofòbia per part d’empresaris”. D’aquesta manera, de Haro recorda que cal prendre partit per evitar situacions discriminatòries: “No hem d’oblidar que és responsabilitat de l’empresa assegurar que no hi ha un clima de treball homòfob”.
La llei, un instrument a mig gas
L’existència d’aquestes agressions va motivar les entitats LGBTI, ara fa dos anys, a iniciar un projecte de llei pionera al món, que tingués una visió integral del problema i combinés la prevenció i la sanció. La regulació va ser aprovada i, avui, és la Llei 11/2014 del Parlament de Catalunya.
Comparativament, aquesta norma és de les més avançades en aquesta matèria a escala mundial. Entre les mesures més innovadores que s’hi inclouen, hi ha les sancions específiques contra actituds discriminatòries i els programes preventius als centres escolars. Segons les entitats impulsores, però, encara no s’estan aplicant els punts clau.
La idea de crear un marc legal que protegeixi els drets de les persones LGBTI va molt més enllà de regular i penalitzar accions concretes. Eugeni Rodríguez ho explica d’aquesta manera: “L’homofòbia no deixa d’existir pel sol fet que hi hagi una llei en contra. L’important és que es produeix un canvi en l’imaginari del nostre col·lectiu. Ara, un adolescent pot saber que, fins i tot legalment, no és acceptable que li diguin ‘maricón’ de merda”.
Quan la proposta va arribar al Parlament, va generar certa polèmica. El llavors líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va fer públic en una carta que, des del seu punt de vista, a la llei, “hi ha més de promoció que de no discriminació” i que “hi ha col·lectius molt més discriminats”. Per la seva banda, el bisbat de Barcelona va expressar “preocupació” per “les greus conseqüències que pot tenir en l'exercici dels drets humans de la llibertat religiosa".
Finalment, la llei va ser aprovada amb l’únic vot en contra del Partit Popular. Un any i mig després, el portaveu al Parlament, Enric Millo, continua defensant el posicionament del partit davant la llei: “No estem en contra que existeixi una llei contra l’homofòbia, sinó només d’alguns articles que ens semblen fora de lloc”. El diputat popular opina que s’ha avançat molt en aquesta problemàtica: “Pot ser que en algun àmbit se segueixi produint una discriminació, però, en general, la nostra societat ja no és homòfoba”. Sobre l’aplicació de la llei, Millo coincideix amb l'opinió que no s’està fent prou: “Encara que no donem suport a tot el text, sabem que el govern té l'obligació d’aplicar-lo perquè s’ha aprovat. I aquest govern només aplica el que s’ha aprovat i li agrada”.
L’any 2005, l’alcalde popular de Pontons, Lluís Caldentey, es va negar a casar parelles homosexuals afirmant que eren “tarats” i “deficients”. El president de l’Observatori Contra l’Homofòbia considera que els posicionaments del partit “mai no han estat favorables als drets de les persones LGBTI”. Per la seva banda, el portaveu al Parlament de Catalunya afirma que seria una “acusació totalment injustificada” creure que, per aquest fet, el PP és homòfob i posa l’exemple de la boda de Javier Maroto, el líder popular de Vitòria: “Si el nostre partit fos homòfob, la direcció no hagués assistit a un casament gai gairebé al complet”.
Per la seva banda, la CUP s’enorgulleix de la llei: “És una victòria molt important del moviment LGBTI”, afirma la diputada Gabriela Serra. La representant de l’esquerra independentista lamenta que la Generalitat n’ha fet un “desenvolupament inexistent” en alguns àmbits. A parer seu, “no ha posat cap sanció fins ara i l’impacte local és nul”. Serra atribueix la falta de desplegament al fet que no s’ha dotat la llei dels “recursos econòmics i humans necessaris”, però també a la falta de voluntat perquè “no tot el que s’ha de fer costa diners”. En aquest sentit, la diputada emplaça a crear el consell LGBTI, a prioritzar les accions dins el món de l’educació i a la coordinació entre les diferents institucions per aturar les situacions d’assetjament.
Més enllà del posicionament dels partits, algunes entitats que apleguen persones LGBTI estan descontentes amb l’aplicació que s’està fent de la llei de 2014. Des de Comissions Obreres, la crítica és clara: “Pel que fa al mercat de treball, la Generalitat no ha fet res del que posa a la llei”. L’Observatori Contra l’homofòbia en fa una lectura semblant: “Fins ara, hem percebut una manca absoluta de voluntat política”, afirma Eugeni Rodríguez.
El mes de febrer passat, el Parlament va fer un pas més. Es va aprovar una moció sobre la transfòbia i l’assetjament escolar. Una de les mesures incloses és “desenvolupar totes les actuacions necessàries, inclosa la partida pressupostària (...) per complir la 11/2014, per desplegar-la amb els reglaments respectius”. És a dir, es reitera l’obligació del govern de desenvolupar la llei i s'observa que, fins ara, no s’ha fet. Aquesta vegada, el text va ser aprovat per unanimitat: “No és un tema còmode per alguns grups polítics conservadors, però, per sort, la societat va avançant”, afirma la diputada de la CUP Gabriela Serra.
Assignatura pendent per a la nova legislatura
El recent canvi de govern ha provocat un relleu al Departament d’Igualtat, l’encarregat de desplegar la llei. La nova directora general, Mireia Mata, és membre d’ERC. La seva valoració és més optimista: “En alguns aspectes, s’ha avançat molt; en d’altres, poc, i en d’altres encara no s’ha avançat”. A més, la representant del nou govern afirma que “no està en condicions de valorar” si ha faltat voluntat política fins ara, però assegura que a la nova direcció no n'hi faltarà “gens ni mica”.
Un dels punts clau de la llei és la incorporació d’un règim sancionador “en matèria antidiscriminatòria”, que, segons el mateix articulat, s'havia de posar en pràctica en el termini d’un any. Ara com ara, el document encara no ha vist la llum. En aquest aspecte, Mireia Mata reconeix: “Tenim deures pendents (...) No s’ha fet la feina que s’havia de fer en aquests dotze mesos”. Mata justifica el retard del govern anterior en el desplegament d’aquest punt: “Suposo que la Generalitat ha tingut molta feina en aquests temps convulsos i ha prioritzat les emergències del dia a dia”.
Tot i així, Mata posa èmfasi en el fet que la finalitat de la llei no és punitiva. “Farem tot el que diu la llei, però cal tenir present que el més important no és mai posar multes, sinó evitar que passi”.
Pel que fa a aquesta nova etapa, des de l’Observatori confirmen que es percep “una molt bona predisposició” de l’equip de govern, però asseguren que estan “a l’expectativa de resultats tangibles”. Eugeni Rodríguez conclou que cal no abaixar la guàrdia: “Aquest tema ha de ser una de les prioritats dels poders públics”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.