Teresa Costa-Gramunt | Núvol, 205-03-08
http://www.nuvol.com/noticies/matilde-ras-una-humanista-experta-en-grafologia/
Celebro el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, fent memòria d’una dona ben notable: Matilde Ras (Tarragona, 1881 – Madrid, 1969). Matilde Ras era una dona culta, de pensament i maneres modernes, i potser massa oblidada atesa la seva categoria intel·lectual i humana que es va desplegar en tants àmbits. Els he descobert llegint amb interès creixent “El camino es nuestro”, una magnífica publicació de la Fundación Banco de Santander de la seva col·lecció Obra Fundamental (alguns títols de la qual inclouen textos d’Eugeni d’Ors i Joan Perucho).
Però, qui és, Matilde Ras? D’entrada direm que és una escriptora d’àmplia formació humanística, una cosa bastant singular en el seu temps, com es posa de manifest a “El camino es nuestro”. El camí de la vida sempre és individual, però el plural del títol té el seu sentit, ja que en aquest llibre, fruit de l’excel·lent treball de les estudioses Nuria Capdevila-Argüelles i María Jesús Fraga, posa en relació, perquè la van tenir, i molt íntima, dues dones modernes i feministes de l’època.
Una d’aquestes dones és Elena Fortún (1886-1952), una dona rebel, inconformista i creadora als anys 20 de la cèlebre saga de la Cèlia; l’altra dona es Matilde Ras, una dona cultivada, però discreta, que des de molt jove va escriure novel·les i contes, va traduir Verlaine i Rimbaud, va escriure teatre, així com interessants assajos sobre “El Quixot”. Però és a través de la grafologia que va aconseguir un més alt reconeixement en la seva tasca intel·lectual.
A poc a poc anem confegint una genealogia de personalitats femenines sense les quals el segle XX no hauria estat el mateix. Vaig sentir a parlar per primera vegada de Matilde Ras quan, per ampliar coneixements, vaig estudiar grafologia en els primers anys 80. Matilde Ras, introductora de la grafologia a Espanya, va donar categoria acadèmica a aquesta especialitat que estudia el caràcter de les persones a través de l’escriptura.
Al seu “Diccionario de grafología y términos psicológicos afines” (Editorial Herder, 1983), el professor Augusto Vels posa de manifest l’indiscutible mestratge de Matilde Ras, de les fonts del qual han begut els grafòlegs posteriors més importants, com ell mateix. Escriu el professor Vels, i tradueixo: “Els seus treballs van ser sempre un exemple de curosa observació i interpretació”.
A la meva biblioteca hi ha dos llibres de Matilde Ras, un tresor… És per aquest motiu que sabia que Matilde Ras, que també tenia aptituds per al dibuix, com Caterina Albert (Víctor Català), s’hi havia cartejat. Aquesta correspondència va durar molts anys: des de l’any 1904 fins a l’any 1964. El llibre de Matilde Ras, “Historia de la Escritura y Grafología” (Editorial Plus Ultra, 1951) està dedicat a la nostra autora: “A Víctor Catalá, en homenaje de admiración y en recuerdo de antigua, inalterable amistad”. Al pròleg, on Matilde Ras diu, i tradueixo, “pensar” és “parlar silenciosament, és parlar per dins”, també escriu que “la pàtria no només està en el territori sinó en l’idioma, en la llengua”.
Matilde Ras va viure a Madrid, a Lisboa, a París. Políglota i polígrafa, dominava la llengua de cada lloc. Així, doncs, era una dona de lletres en sentit ampli, una dona d’horitzons oberts. I des de l’admiració per obres de Víctor Català com ara “Drames rurals”, que devia llegir en català, és clar, Matilde Ras va dedicar un conte a l’autora empordanesa, “La muerte” (1913), que ara podem llegir en l’antologia “El camino es nuestro”.
Matilde Ras havia començat el seu camí com a escriptora aquest mateix any 1913. Orfe de pare molt aviat, la jove Matilde estava molt unida a la seva mare, una dona de formació francesa i lliurepensadora. Va ser aquesta mare moderna qui la va orientar en els seus estudis i va compartir la seva vida viatgera que, com hem dit, la va dur a Madrid, a Lisboa, a París. És en l’època parisenca que Matilde Ras va estudiar grafologia amb el mestre Jules Crépieux-Jamin (1859-1940). El seu llibre de l’abc de la grafologia, publicat l’any 1929, encara és un llibre de referència. Crépieux-Jamin va ser el creador del mètode científic aplicat a la grafologia.
El primer llibre sobre escriptura i grafologia publicat per Matilde Ras, “Grafología. Las grandes revelaciones de la escritura” (Editorial Labor, 1917), porta un pròleg de Crépieux-Jamin. Altres publicacions de Matilde Ras són: “La inteligencia y la cultura en el grafismo” (Editorial Labor, 1945), l’esmentada “Historia de la Escritura y Grafología", "Los artistas escriben” (Editorial Alhambra) i “Lo que sabemos de grafopatología” (Editorial G. del Toro, 1968).
A “El camino es nuestro”, on juntament amb textos de creació d’Elena Fortún (pseudònim d’Encarnación Aragoneses) s’inclouen també textos de creació de Matilde Ras (una veritable descoberta!), es reprodueixen com a mostra de la seva habilitat grafològica uns petits retrats amb el corresponent estudi grafològic d’Azorín i de Ramón Menéndez Pidal, publicats a l’ABC l’any 1922 i 1923, respectivament. D’Azorín Ras destaca, entre altres trets, que la seva lletra revela cultura, sentiment estètic, temperament intel·lectual i actitud perseverant. De Ramón Menéndez Pidal destaca el seu gran nivell cultural, concentració de pensament, veracitat i l’actitud, una mica dramàtica, de l’home que es posa en guàrdia contra el seu propi cor.
Anàlisis afinades d’algú com Matilde Ras, que no només va ser una bona grafòloga sinó que també va reflexionar en profunditat sobre la comesa del grafòleg. Així, a “Grafología. Las grandes revelaciones de la escritura”, escriu: “Una escriptura mai no mostra una sola de les característiques descrites, d’ordre general, ja que el grafisme és tan complex com el caràcter, moltes vegades contradictori i paradoxal. És precisament el conjunt d’aquestes característiques allò que imprimeix un segell individual a l’escriptura, inconfusible com cap altra.”
La definició de la lletra d’una persona com un segell personal d’aquesta persona és exacte. Quant al sexe i l’edat que revela l’escriptura, Matilde Ras diu de bon començament “que no hi ha cap signe concret que permeti distingir amb certesa absoluta el sexe de qui ha traçat l’escriptura”. No, no hi ha cap signe concret, sinó moviments de la lletra (de la psique) que poden orientar en aquest sentit, però mai no es pot categoritzar.
Com a bona humanista de formació i bona psicòloga intuïtiva, Matilde Ras va escriure de forma amable, però afirmativa: “És molt fàcil dir d’un mateix: sóc d’aquesta manera o d’aquesta altra; aquest és el tret més sobresortint del meu caràcter. Però és difícil saber-ho realment”. Això ens recorda la famosa frase atribuïda a Sòcrates, en realitat inscrita a l’entrada del temple de Delfos: “Coneix-te a tu mateix”.
Conèixer-se, això tan difícil. I, no obstant això, camí tan interessant d’explorar fins al punt de constituir-se en el tragí de tota una vida. La grafologia és una eina útil en aquesta recerca alhora que pot proporcionar una oportunitat de canvi. Està demostrat que la grafoteràpia és un instrument molt vàlid. I el futur de la grafologia? Entrarà en un túnel fosc si, com es diu, es vol anar eliminant la pràctica cal·ligràfica dels currículums escolars. Una llàstima.
Però, qui és, Matilde Ras? D’entrada direm que és una escriptora d’àmplia formació humanística, una cosa bastant singular en el seu temps, com es posa de manifest a “El camino es nuestro”. El camí de la vida sempre és individual, però el plural del títol té el seu sentit, ja que en aquest llibre, fruit de l’excel·lent treball de les estudioses Nuria Capdevila-Argüelles i María Jesús Fraga, posa en relació, perquè la van tenir, i molt íntima, dues dones modernes i feministes de l’època.
Una d’aquestes dones és Elena Fortún (1886-1952), una dona rebel, inconformista i creadora als anys 20 de la cèlebre saga de la Cèlia; l’altra dona es Matilde Ras, una dona cultivada, però discreta, que des de molt jove va escriure novel·les i contes, va traduir Verlaine i Rimbaud, va escriure teatre, així com interessants assajos sobre “El Quixot”. Però és a través de la grafologia que va aconseguir un més alt reconeixement en la seva tasca intel·lectual.
A poc a poc anem confegint una genealogia de personalitats femenines sense les quals el segle XX no hauria estat el mateix. Vaig sentir a parlar per primera vegada de Matilde Ras quan, per ampliar coneixements, vaig estudiar grafologia en els primers anys 80. Matilde Ras, introductora de la grafologia a Espanya, va donar categoria acadèmica a aquesta especialitat que estudia el caràcter de les persones a través de l’escriptura.
Al seu “Diccionario de grafología y términos psicológicos afines” (Editorial Herder, 1983), el professor Augusto Vels posa de manifest l’indiscutible mestratge de Matilde Ras, de les fonts del qual han begut els grafòlegs posteriors més importants, com ell mateix. Escriu el professor Vels, i tradueixo: “Els seus treballs van ser sempre un exemple de curosa observació i interpretació”.
A la meva biblioteca hi ha dos llibres de Matilde Ras, un tresor… És per aquest motiu que sabia que Matilde Ras, que també tenia aptituds per al dibuix, com Caterina Albert (Víctor Català), s’hi havia cartejat. Aquesta correspondència va durar molts anys: des de l’any 1904 fins a l’any 1964. El llibre de Matilde Ras, “Historia de la Escritura y Grafología” (Editorial Plus Ultra, 1951) està dedicat a la nostra autora: “A Víctor Catalá, en homenaje de admiración y en recuerdo de antigua, inalterable amistad”. Al pròleg, on Matilde Ras diu, i tradueixo, “pensar” és “parlar silenciosament, és parlar per dins”, també escriu que “la pàtria no només està en el territori sinó en l’idioma, en la llengua”.
Matilde Ras va viure a Madrid, a Lisboa, a París. Políglota i polígrafa, dominava la llengua de cada lloc. Així, doncs, era una dona de lletres en sentit ampli, una dona d’horitzons oberts. I des de l’admiració per obres de Víctor Català com ara “Drames rurals”, que devia llegir en català, és clar, Matilde Ras va dedicar un conte a l’autora empordanesa, “La muerte” (1913), que ara podem llegir en l’antologia “El camino es nuestro”.
Matilde Ras havia començat el seu camí com a escriptora aquest mateix any 1913. Orfe de pare molt aviat, la jove Matilde estava molt unida a la seva mare, una dona de formació francesa i lliurepensadora. Va ser aquesta mare moderna qui la va orientar en els seus estudis i va compartir la seva vida viatgera que, com hem dit, la va dur a Madrid, a Lisboa, a París. És en l’època parisenca que Matilde Ras va estudiar grafologia amb el mestre Jules Crépieux-Jamin (1859-1940). El seu llibre de l’abc de la grafologia, publicat l’any 1929, encara és un llibre de referència. Crépieux-Jamin va ser el creador del mètode científic aplicat a la grafologia.
El primer llibre sobre escriptura i grafologia publicat per Matilde Ras, “Grafología. Las grandes revelaciones de la escritura” (Editorial Labor, 1917), porta un pròleg de Crépieux-Jamin. Altres publicacions de Matilde Ras són: “La inteligencia y la cultura en el grafismo” (Editorial Labor, 1945), l’esmentada “Historia de la Escritura y Grafología", "Los artistas escriben” (Editorial Alhambra) i “Lo que sabemos de grafopatología” (Editorial G. del Toro, 1968).
A “El camino es nuestro”, on juntament amb textos de creació d’Elena Fortún (pseudònim d’Encarnación Aragoneses) s’inclouen també textos de creació de Matilde Ras (una veritable descoberta!), es reprodueixen com a mostra de la seva habilitat grafològica uns petits retrats amb el corresponent estudi grafològic d’Azorín i de Ramón Menéndez Pidal, publicats a l’ABC l’any 1922 i 1923, respectivament. D’Azorín Ras destaca, entre altres trets, que la seva lletra revela cultura, sentiment estètic, temperament intel·lectual i actitud perseverant. De Ramón Menéndez Pidal destaca el seu gran nivell cultural, concentració de pensament, veracitat i l’actitud, una mica dramàtica, de l’home que es posa en guàrdia contra el seu propi cor.
Anàlisis afinades d’algú com Matilde Ras, que no només va ser una bona grafòloga sinó que també va reflexionar en profunditat sobre la comesa del grafòleg. Així, a “Grafología. Las grandes revelaciones de la escritura”, escriu: “Una escriptura mai no mostra una sola de les característiques descrites, d’ordre general, ja que el grafisme és tan complex com el caràcter, moltes vegades contradictori i paradoxal. És precisament el conjunt d’aquestes característiques allò que imprimeix un segell individual a l’escriptura, inconfusible com cap altra.”
La definició de la lletra d’una persona com un segell personal d’aquesta persona és exacte. Quant al sexe i l’edat que revela l’escriptura, Matilde Ras diu de bon començament “que no hi ha cap signe concret que permeti distingir amb certesa absoluta el sexe de qui ha traçat l’escriptura”. No, no hi ha cap signe concret, sinó moviments de la lletra (de la psique) que poden orientar en aquest sentit, però mai no es pot categoritzar.
Com a bona humanista de formació i bona psicòloga intuïtiva, Matilde Ras va escriure de forma amable, però afirmativa: “És molt fàcil dir d’un mateix: sóc d’aquesta manera o d’aquesta altra; aquest és el tret més sobresortint del meu caràcter. Però és difícil saber-ho realment”. Això ens recorda la famosa frase atribuïda a Sòcrates, en realitat inscrita a l’entrada del temple de Delfos: “Coneix-te a tu mateix”.
Conèixer-se, això tan difícil. I, no obstant això, camí tan interessant d’explorar fins al punt de constituir-se en el tragí de tota una vida. La grafologia és una eina útil en aquesta recerca alhora que pot proporcionar una oportunitat de canvi. Està demostrat que la grafoteràpia és un instrument molt vàlid. I el futur de la grafologia? Entrarà en un túnel fosc si, com es diu, es vol anar eliminant la pràctica cal·ligràfica dels currículums escolars. Una llàstima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.