#hemeroteca #transsexualitat | Transvisibilitat

Transvisibilitat
Tatiana Pagà | Núvol, 2015-03-06
http://www.nuvol.com/entrevistes/transvisibilitat/

Tant a l’obra teatral Limbo, com al Documental del mes “The good son”, han abordat el tema de la transsexualitat. Aquestes dues representacions artístiques donen veu a un col·lectiu sovint marginat i maltractat per la societat. Hem entrevistat Gina Serra i Joana López, presidenta i secretària de l’associació ATC llibertat, perquè ens proporcionin una mirada més propera del moment que està vivint el col·lectiu transsexual.

Gina i Joana formen part del consell nacional de gais, lesbianes i transsexuals, dins de l’àrea LGTB de la Generalitat, i han creat una plataforma amb diferents col·lectius transsexuals de tota Espanya per modificar la llei del 2007 sobre la identitat de gènere perquè permeti modificar el nom del DNI abans del termini estipulat, que actualment són dos anys. També estan treballant perquè es compleixi la llei del 2014, que protegeix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals.

Tatiana Pagà: Hi ha alguna diferència entre transgènere i transsexualitat?
Gina Serra: Jo crec que abans sí que hi havia diferència, perquè el rol d’home o dona estava més marcat. No existia el neutre, però avui en dia sí que existeix. Ara una persona no ha de definir si és home o dona.
Joana López: Jo tampoc crec que hi hagi diferències rellevants. Em sembla que són sinònims. Potser abans et podies trobar amb gent que digués que una persona transsexual era una persona que s’havia sotmès a una operació de canvi de gènere, ja sigui vaginoplàstia o faloplàstia, i que una persona transgènere no.

T. P: La relació amb la família és molt important, com ho heu viscut vosaltres?
J. L.: A mi al principi la meva família em va rebutjar, encara que quan vaig marxar de casa em van continuar ajudant. Després amb el temps, ja ho han anat acceptant. Tècnicament el meu pare no sap res i fa més de 15 anys que no el veig, no li vaig explicar per por. Amb un dels meus germans tinc bona relació, amb els altres dos germans la relació és més freda i amb la meva mare tinc una bona relació.
G. S: Partim del fet que nosaltres vam començar en època franquista i hi havia molta repressió, no podíem expressar els sentiments. En general era una època de fracàs. Al principi hi ha un rebuig per part de la família, però després es va passant per diferents etapes. Això sí, si tens el suport familiar creixes d’una altra manera. Per sort avui quan falla el suport familiar hi ha les associacions. Abans, quan pensaves d’aquesta manera et feien fora de casa i llavors vivies dintre de la marginació, en un món on no hi havia el recolzament de ningú.

T. P: Pot ser per això hi ha hagut tants casos de prostitució?
G. S: Clar, l’única sortida que hi havia abans era la prostitució. Avui en dia ja no tant i sobretot amb l’ajuda familiar tot això es pot evitar molt. Potser no podem arribar a tenir la feina que ens agradaria, però no cal arribar a la prostitució.
J. L.: Això que l’única sortida sigui la prostitució s’hauria de matisar, perquè no tothom pot guanyar-se la vida així. Si ets una noia trans jove i bonica sí, però si no ho ets, per molt que et vulguis prostituir no tindràs clients. Abans sí, perquè la prostitució i el món de l’espectacle estava més estès i era com un circ, una novetat que tothom volia xafardejar.

T. P: Creieu que sotmetre’s a la cirurgia és l’objectiu final?
G. S: Jo crec que no, la gent jove prefereix no operar-se. Abans sí, era un objectiu final, perquè pensaves que tot el rebuig que hi havia canviaria. Però t’adones que no és veritat. En el meu cas va ser un objectiu, però quan el vaig aconseguir vaig veure que només era un pas més. Personalment, les metes que pretenia aconseguir amb l’operació s’han complert, però de cara a la societat no em sento satisfeta perquè encara queden molts prejudicis.
J. L.: No, l’operació no és l’objectiu final, això dependrà de la persona. Sembla que operant-te ja estàs acceptada, però això no és així. L’objectiu final és acabar amb la transfòbia, perquè quan ja no tingui importància que siguis trans o cis, o el que sigui, llavors ja no hi haurà problema.

T. P: La sanitat pública posa algún impediment per arribar a fer el canvi?
G. S: No hi ha traves, l’única cosa és que hi ha una llista d’espera i només es realitzen unes 14 o 15 operacions a l’any aquí a Catalunya. Cada operació té un cost d’entre 10.000 a 12.000 euros. I de vegades hi ha hagut casos on persones que des de la sanitat pública no se les ha volgut operar però a través de la privada sí. Per això, hi ha molta gent que opta per marxar a operar-se a Tailàndia, perquè allà els preus són més assequibles.
J. L.: S’ha de tenir molt en compte la qualitat de l’operació, perquè posteriorment es pugui gaudir d’una vida sexual completa. Però la veritat és que són poques les operacions que s’ofereixen des de la sanitat pública. A més, moltes persones trans es queixen que es té una imatge massa estereotipada de l’home i de la dona. Un dels impediments més grans és el test de la vida real, una prova on has de començar a viure com un home o dona abans de començar a hormonar-te. Per les dones trans això és molt dur, perquè si no s’han desenvolupat canvis físics, anar vestida de dona pel carrer pot fer que t’agredeixin.

T. P: Llavors abans de passar pel quiròfan s’ha de passar el test de vida real…
G. S: Sí, has de viure uns tres mesos com a dona, i després comença l’hormonació. Primer passes pel psicòleg i pel psiquiatra i després l’endocrí. Quan has estat amb l’endocrí seguint un procés d’hormonació durant un temps ja pots començar a parlar amb el cirurgià. Tot aquest procés pot durar uns dos o tres anys.
J. L.: El test de la vida real sembla una penitència, jo ho veig com una prova per veure si aguantes.

T. P: Com ha millorat la vostra vida des del canvi?
G. S: Físicament la meva vida ha millorat, però un problema amb què moltes persones trans es troben és que costa molt de trobar feina.
J. L.: Jo porto ja 15 anys en hormonació i em van operar ara farà nou anys. Em sento bé, com si sempre hagués sigut una dona. Penso que si no hagués començat el procés ara no em sentiria bé. Però això que comenta la Gina és un problema real, perquè si quan busques feina noten que ets trans ja no et volen.

T. P: Algun cop heu experimentat transfòbia?
G. S: Sí, a mi em van voler fer fora de la feina, però vaig guanyar el judici. El problema és que hi ha un desconeixement per part de les empreses i moltes tenen por a perdre clients per tenir empleats transsexuals.
J. L.: Clar que n’hem experimentat, ens han dit coses pel carrer, ens han insultat i ens han dit coses desagradables. Ara, però, fa temps que no ens passa res.

T. P: He llegit que l’esperança de vida de les persones transsexuals no passa dels 35 o 40 anys.
G. S: Jo penso que encara no podem dir això perquè no hi ha referents. Abans, als anys 80, les persones s’hormonaven pel seu propi compte, rebien molta persecució social, i a més va haver-hi el “boom” del SIDA. Per això, gent que ara tingui 65 o 70 anys n’hi ha molt poca. Hem sigut els conillets d’índies perquè molts cops anaves a l’endocrí i no sabia què receptar-te.

T. P: Al voltant de la comunitat LGTB sempre hi ha hagut la tendència a utilitzar etiquetes. Vosaltres quina postura adopteu davant d’aquestes categoritzacions?
G. S: Nosaltres les rebutgem totalment. Creiem que es pot distingir entre orientació sexual i identitat de gènere, però res més.

J. L.: Hi ha moltes formes de ser home i ser dona. Això de les etiquetes simplement són tòpics.
T. P: La sigla T, dins LGTB, sembla ser la gran oblidada. Us sentiu integrades dins d’aquesta comunitat?
G. S: Nosaltres ara ens sentim integrades. Però fa uns anys, concretament al 1977 quan va haver una de les mogudes més fortes, els gais i les lesbianes deien que la gent transsexual no tenia cultura i ens rebutjaven. Sempre hem sigut les més visibles, però alhora les més invisibles. El problema és que hi ha molta gent que vol parlar per nosaltres. Crec que estem prou capacitades per parlar per nosaltres mateixes i això molts cops no està passant. No està passant fins i tot amb les dones lesbianes, perquè hi ha algun grup d’homes gais que parla per tota la comunitat. Igual que hi ha molts heterosexuals que parlen per tothom, passa el mateix amb nosaltres.

T. P: Jo us he conegut a través d’una associació, ATC llibertat, expliqueu-me una mica quines activitats feu.
J. L.: Ara a ATC només som la Gina i jo. Temps enrere sí que hi havia més gent però ens hem anat quedant soles i ara fem més feina d’activisme. És una feina útil i no costa diners a l’administració.
G. S: Sí, de moment estem intentant, a través de la creació d’una plataforma amb diferents col·lectius trans, que es canviï la llei sobre la identitat de gènere al DNI. Creiem que dos anys és massa temps perquè es pugui canviar el nom i la identitat de gènere. Això ho presentarem a diferents partits polítics perquè ho incloguin al seu programes. També estem mirant que es compleixi la llei que va sortir a l’octubre de 2014, que protegeix els drets del col·lectiu LGTB. Perquè aquesta llei és molt important, encara que s’hagin deixat molts aspectes sobre la transsexualitat. A més, des d’ATC estem atenent molts estudiants, perquè creiem que així donem visibilitat i és una manera de canviar les ments de la gent perquè de cara al futur sàpiguen què és la transsexualitat. Hem col·laborat, també en la recent publicació de la "Guia de recursos per a persones trans" que s’ha recollit des de l’Ajuntament de Barcelona amb l’ajuda d’associacions i altres entitats.

T. P: A part de l’activisme polític, feu alguna activitat social com ara xerrades o assessorament?
G. S: Sí i tant. Quan vénen persones que necessiten ajuda, nosaltres els posem en contacte amb especialistes o els donem tota la informació que puguin necessitar. Pel que fa a l’apartat més cultural, ens ajuntem molt amb el grup de Pol Galofre i Miquel Missé, Espai Trans. Creiem que no és bo que hi hagi tants grups diferents i preferim combinar la nostra feina d’activisme polític amb aquesta associació que es dedica sobretot a la part cultural.

T. P: Què canviaríeu de l’administració pública perquè hi hagués més facilitat per les persones transsexuals de viure còmodament?
G. S: Que els serveis fossin totalment públics.
J. L.: Crec que aniria molt bé posar en marxa el programa del Treball Garantit. És a dir, que l’estat tingui l’obligació de proporcionar feina a totes aquelles persones que no en trobin. Aquest programa ja el recolzaven economistes americans, com Hyman Minsky, als anys 80. Amb això s’aconseguiria enfortir els drets dels treballadors a les empreses privades i es reduiria en gran mesura l’atur. Aquesta mesura aniria molt bé no només per a les persones trans sinó per a tothom.

T. P: Molts cops quan es parla de transsexualitat hi ha una morbositat amb el passat de les persones, quan l’important és el present. Per què creieu que passa?
J. L.: Això és tot curiositat, a la gent li sobta i tothom vol saber com eres abans. També influeixen molt com ho expliquen els mitjans de comunicació.
G. S: Jo crec que molta gent pensa que això és com una moda passatgera que t’ha vingut i que t’ha de passar. La gent no sap que has estat reprimint els sentiments i quan t’atreveixes a sortir ho treus tot. Quan no coneixen una cosa la rebutgen perquè no saben com eres abans. I tenen por de que els pugui passar a ells o que sigui contagiós.

T. P: Us agradaria afegir alguna reflexió?
G. S: Jo crec que és molt important que s’hagin fet tant l’obra de teatre Limbo com el Documental del mes "The Good Son", perquè això ajudarà molt a donar visibilitat al col·lectiu trans, que sempre ha estat molt marginat. És importantíssim que es doni a conèixer per poder canviar la realitat.
J. L.: A mi m’agradaria dir que la transsexualitat no és una malaltia, però si que ho és la transfòbia i el fet que siguis trans no hauria de ser un impediment per portar una vida digna.

ENLACES
ATC Libertad
https://atclibertad.wordpress.com/
Espai Trans
http://espaitransintersex.blogspot.com.es/
>
DOCUMENTACIÓN
El Documental del mes ofereix una mirada sobre la transsexualitat
Arnau Roig | Núvol, 2015-03-05
http://www.nuvol.com/critica/the-good-son/
>
DOCUMENTOS
Guia de recursos per a persones trans de la ciutat de Barcelona
TEXTO COMNPLETO | Ajuntament de Barcelona
http://www.agendadonesbcn.org/files/GuiaRecursosPersonesTrans.pdf