 |
| Imagen: MÉS / Miquel Ensenyat |
El candidat de MÉS per Mallorca a la Presidència del Consell, convida la ciutadania a la festa de presentació de programa LGTBI, que se celebra avui a Palma
MÉS, 2015-04-21
http://indignarsenobasta.cat/miquel-ensenyat-la-causa-del-col%C2%B7lectiu-lgtbi-es-la-causa-del-respecte-a-totes-les-persones/
A continuació reproduïm la carta de Miquel Ensenyat, candidat de MÉS per Mallorca a la Presidència del Consell, de convidada a la festa de presentació del programa LGTBI, que se celebra avui al Pub “The 2”, a Palma:
“Normalment es tracten aquests temes amb molta frivolitat i segurament hi haurà molta gent que es demanarà si això era realment necessari. Sí que ho és! Fins a l’any 1976 als homosexuals se’ns aplicava la “llei de vagos y maleantes”. A Palma mateix es succeïen episodis de batudes per part dels grisos a determinats llocs i locals, i molts gais eren conduïts a comissaria, on eren empresonats i sotmesos a tots tipus de vexacions. Dies després els afaitaven una cella i eren alliberats, i ho feien perquè la gent sabés per quin crim havien estat empresonats. Encara queda molt gent viva d’aquells anys; molts d’altres ja no. En tot cas, són gent per qui rares vegades hem tingut memòria o hem dedicat un gest de demanar perdó o de reconèixer públicament el seu patiment.
No fa molts anys que un bon amic va ser nomenat president d’una associació de gais i lesbianes, i en fer-se públic al seu poble natal algú va demanar a la seva padrina: “I que no ho saps, del teu net?”. A la qual cosa la padrina va contestar: “Què ha passat, que ha robat?” I la persona que se li adreçava va replicar: “No, pitjor, és marieta!”.
Per mi mateix les coses no sempre han estat fàcils, vos ho puc ben assegurar. Hem hagut de fer molt de camí. De fet, fins i tot quan em proposaren presentar-me per batle, la qüestió que més em pesava era precisament aquesta: perquè em suposava haver d’orejar la meva vida personal (i, el que era pitjor, la de la persona que estava devora jo). Vaig pensar aleshores que si estam en política és perquè volem un canvi social, i que si aquest canvi social no comença per un mateix, no té cap sentit. A partir d’aquí som a on som.
Les coses han canviat molt aquests anys, molt més del que em pensava. Ho vaig poder experimentar el dia que em vaig casar, davant les nombrosíssimes mostres d’afecte de la gent del poble, especialment de la gent major. Però també és ver que les coses encara han de canviar més. Cada dia a les grans ciutats moltes persones són agredides per grups d’extrema dreta, cada dia s’acomiada gent en saber-se la seva orientació sexual, cada dia molta gent és ridiculitzada… Jo mateix, no fa molt, vaig animar un jove a sortir de l’armari, i el mateix dia son pare li fotia dues hòsties.
Es va aprovar la llei de matrimonis homosexuals, i el mateix PP que governa a dia d’avui va dur la llei al Tribunal Constitucional. Com també ho va fer l’any passat, en aprovar-se a Catalunya una llei contra la discriminació al col·lectiu LGTBI. No de bades l’Opus Dei, que dirigia la moral i el pensament de la majoria de franquistes, segueix fent-ho encara a dia d’avui amb la majoria de ministres. Qui és tan ase que pugui pensar que té l’autoritat moral suficient per decidir si allò que sent jo pel meu home, és exactament igual o no al que ell mateix pugui sentir per la seva dona, si és que en té?
A les nostres illes encara hi ha molta gent a la qual la seva orientació sexual li provoca dolor, frustració, rebuig i patiment. Les nostres administracions se n’han de fer ressò i han de posar en marxa les eines necessàries. Jo mateix em vaig poder casar per l’estat civil, però m’hagués encantat poder-ho fer per l’església i no ho he pogut fer. Sí, sí, per l’església, perquè d’això es tracta, que canviï tota la societat i no just una part d’ella (si fos així la nostra lluita no tindria cap sentit ni un). I això s’aconsegueix amb diàleg, amb respecte i amb educació en la diversitat. I per això mateix, ara que hem de decidir qui ens ha de governar, és important crear debat públic i generar opinió. Jo no crec que hi hagi una causa pel col·lectiu LGTBI, una causa per la dona, per les ètnies… Jo pens que totes són la mateixa: la causa pel respecte a les persones, independentment de qui estimin, amb qui es colguin, a qui resin, si són rics o pobres, o de quin color sigui la seva pell. Talment ho recull la Declaració Universal del Drets Humans, declaració que desgraciadament encara no regeix les relacions econòmiques entre països.
Arribats a aquest punt no cal que digui que l’acte d’avui no és un acte per gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals, és un acte per a tothom. Vos hi esperam!”
Els punts més destacats del programa de MÉS en relació al col·lectiu LGBTI són:
1. Redactarem i aprovarem la Llei integral a favor dels drets de la comunitat LGTBI i contra les fòbies respecte al model heteropatriarcal dominant.
2. Inclourem als plans d’estudis matèries relatives a l’educació afectiva i sexual, respectant, i representant, adequadament la pluralitat d’opcions.
3. Durem a terme campanyes específiques dins el col·lectiu LGTBI de salut sexual i prevenció del VIH, tenint en compte que afecten la població en general.
4. Impulsarem la formació i sensibilització del personal, tant funcionari com laboral per mitjà de convenis de col·laboració o amb d’altres instruments.
5. Facilitarem el tractament integral de les persones transsexuals al més aviat possible del seu desenvolupament biològic.
6. Establirem per reglamentar les condicions perquè les persones transgènere i les persones intersexuals siguin tractades i anomenades d’acord amb el nom del gènere amb què s’identifiquen.
7. Establirem els mecanismes necessaris per garantir el dret a la maternitat i a la paternitat de gais i lesbianes.
8. Crearem el Consell de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals de les Illes Balears.
9. Potenciarem l’associacionisme dins el col·lectiu LGTBI.
10. Farem que les institucions de les Illes Balears es mostrin i demostrin solidàries amb totes les persones que són perseguides arreu del món per la seva condició sexual.
“Normalment es tracten aquests temes amb molta frivolitat i segurament hi haurà molta gent que es demanarà si això era realment necessari. Sí que ho és! Fins a l’any 1976 als homosexuals se’ns aplicava la “llei de vagos y maleantes”. A Palma mateix es succeïen episodis de batudes per part dels grisos a determinats llocs i locals, i molts gais eren conduïts a comissaria, on eren empresonats i sotmesos a tots tipus de vexacions. Dies després els afaitaven una cella i eren alliberats, i ho feien perquè la gent sabés per quin crim havien estat empresonats. Encara queda molt gent viva d’aquells anys; molts d’altres ja no. En tot cas, són gent per qui rares vegades hem tingut memòria o hem dedicat un gest de demanar perdó o de reconèixer públicament el seu patiment.
No fa molts anys que un bon amic va ser nomenat president d’una associació de gais i lesbianes, i en fer-se públic al seu poble natal algú va demanar a la seva padrina: “I que no ho saps, del teu net?”. A la qual cosa la padrina va contestar: “Què ha passat, que ha robat?” I la persona que se li adreçava va replicar: “No, pitjor, és marieta!”.
Per mi mateix les coses no sempre han estat fàcils, vos ho puc ben assegurar. Hem hagut de fer molt de camí. De fet, fins i tot quan em proposaren presentar-me per batle, la qüestió que més em pesava era precisament aquesta: perquè em suposava haver d’orejar la meva vida personal (i, el que era pitjor, la de la persona que estava devora jo). Vaig pensar aleshores que si estam en política és perquè volem un canvi social, i que si aquest canvi social no comença per un mateix, no té cap sentit. A partir d’aquí som a on som.
Les coses han canviat molt aquests anys, molt més del que em pensava. Ho vaig poder experimentar el dia que em vaig casar, davant les nombrosíssimes mostres d’afecte de la gent del poble, especialment de la gent major. Però també és ver que les coses encara han de canviar més. Cada dia a les grans ciutats moltes persones són agredides per grups d’extrema dreta, cada dia s’acomiada gent en saber-se la seva orientació sexual, cada dia molta gent és ridiculitzada… Jo mateix, no fa molt, vaig animar un jove a sortir de l’armari, i el mateix dia son pare li fotia dues hòsties.
Es va aprovar la llei de matrimonis homosexuals, i el mateix PP que governa a dia d’avui va dur la llei al Tribunal Constitucional. Com també ho va fer l’any passat, en aprovar-se a Catalunya una llei contra la discriminació al col·lectiu LGTBI. No de bades l’Opus Dei, que dirigia la moral i el pensament de la majoria de franquistes, segueix fent-ho encara a dia d’avui amb la majoria de ministres. Qui és tan ase que pugui pensar que té l’autoritat moral suficient per decidir si allò que sent jo pel meu home, és exactament igual o no al que ell mateix pugui sentir per la seva dona, si és que en té?
A les nostres illes encara hi ha molta gent a la qual la seva orientació sexual li provoca dolor, frustració, rebuig i patiment. Les nostres administracions se n’han de fer ressò i han de posar en marxa les eines necessàries. Jo mateix em vaig poder casar per l’estat civil, però m’hagués encantat poder-ho fer per l’església i no ho he pogut fer. Sí, sí, per l’església, perquè d’això es tracta, que canviï tota la societat i no just una part d’ella (si fos així la nostra lluita no tindria cap sentit ni un). I això s’aconsegueix amb diàleg, amb respecte i amb educació en la diversitat. I per això mateix, ara que hem de decidir qui ens ha de governar, és important crear debat públic i generar opinió. Jo no crec que hi hagi una causa pel col·lectiu LGTBI, una causa per la dona, per les ètnies… Jo pens que totes són la mateixa: la causa pel respecte a les persones, independentment de qui estimin, amb qui es colguin, a qui resin, si són rics o pobres, o de quin color sigui la seva pell. Talment ho recull la Declaració Universal del Drets Humans, declaració que desgraciadament encara no regeix les relacions econòmiques entre països.
Arribats a aquest punt no cal que digui que l’acte d’avui no és un acte per gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals, és un acte per a tothom. Vos hi esperam!”
Els punts més destacats del programa de MÉS en relació al col·lectiu LGBTI són:
1. Redactarem i aprovarem la Llei integral a favor dels drets de la comunitat LGTBI i contra les fòbies respecte al model heteropatriarcal dominant.
2. Inclourem als plans d’estudis matèries relatives a l’educació afectiva i sexual, respectant, i representant, adequadament la pluralitat d’opcions.
3. Durem a terme campanyes específiques dins el col·lectiu LGTBI de salut sexual i prevenció del VIH, tenint en compte que afecten la població en general.
4. Impulsarem la formació i sensibilització del personal, tant funcionari com laboral per mitjà de convenis de col·laboració o amb d’altres instruments.
5. Facilitarem el tractament integral de les persones transsexuals al més aviat possible del seu desenvolupament biològic.
6. Establirem per reglamentar les condicions perquè les persones transgènere i les persones intersexuals siguin tractades i anomenades d’acord amb el nom del gènere amb què s’identifiquen.
7. Establirem els mecanismes necessaris per garantir el dret a la maternitat i a la paternitat de gais i lesbianes.
8. Crearem el Consell de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals de les Illes Balears.
9. Potenciarem l’associacionisme dins el col·lectiu LGTBI.
10. Farem que les institucions de les Illes Balears es mostrin i demostrin solidàries amb totes les persones que són perseguides arreu del món per la seva condició sexual.
DOCUMENTACIÓN
Més promete aprobar una ley a favor de los derechos de la comunidad LGTBI
La normativa también pretende ir contra las fobias del modelo heteropatriarcal dominante
EFE | El Mundo, 2015-04-21
http://www.elmundo.es/baleares/2015/04/21/55369c31e2704e564c8b4571.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.