Barcelona : Laertes, 2003 [11]
278 p.
Colección: Rey de Bastos
ISBN 9788475845135 / 18 €
CAT / ENS
Catalunya / España / FAGC / Franquismo / Historia / Homosexualidad / Liberación sexual / Persecuciones políticas
A finals de l'any 1969 es va presentar a les Corts franquistes un
avantprojecte de la futura Ley de Peligrosidad Civil y Rehabilitación Social
que afectava directament al col·lectiu homosexual. En aquella època, per a
l'església catòlica els homosexuals eren uns pecadors, per a la ciència mèdica
uns malalts mentals afectats d'una aberrant inversió degenerativa, per a la
llei uns corruptors de menors i uns escandalosos públics i, per a la societat
en general, uns viciosos invertits assenyalats amb els dits amb els pitjors
noms que hom pugui sentir a dir. Amb aquella nova llei passaven, a més, a ser
perillosos socials, delinqüents en potència. Durant el llarg període del règim
franquista els i les homosexuals van haver de viure amb la por al cos sempre,
van haver de callar, silenciar, amagar-se, fins i tot "enganyar" a
ells mateixos i a la societat per tal que no fos descoberta la seva
homosexualitat. Van patir maltractaments físics i vexacions, detencions i
empresonaments, "rehabilitacions" que els anul·lava com a persones i
moltes vegades els induïa al suicidi. Escrit amb objectivitat, aquest llibre és
més que una història del moviment gai a Catalunya i Espanya durant els anys
1970-1975. És un crit de denúncia i és un clam per reivindicar el lliure
exercici de la sexualitat i de l'afectivitat entre les persones.
Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931), és llicenciat en Dret i diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària. És Conseller Heràldic de Catalunya i membre i assessor de diversos Instituts, arxius, patronats d'estudis i societats culturals d'arreu del món. Fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, ha rebut diversos premis entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi. Durant l'època franquista va ser detingut vàries vegades per les seves activitats contràries al règim, al 1970 va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) i més tard el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i l'Institut Lambda entre d'altres. És també col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació.
Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931), és llicenciat en Dret i diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària. És Conseller Heràldic de Catalunya i membre i assessor de diversos Instituts, arxius, patronats d'estudis i societats culturals d'arreu del món. Fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, ha rebut diversos premis entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi. Durant l'època franquista va ser detingut vàries vegades per les seves activitats contràries al règim, al 1970 va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) i més tard el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i l'Institut Lambda entre d'altres. És també col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació.
