Mostrando entradas con la etiqueta Magda Goebbles. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Magda Goebbles. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de noviembre de 2017

#llibres #literatura #nazisme | Magda

Magda / Meike Ziervogel ; traducció Didac Gurguí.
Barcelona : Les Hores, 2017 [11-26].
116 p.
ISBN 9788494677557 / 12,90 €

/ CAT / NOV
/ Alemania / Historia – Siglo XX / Literatura / Magda Goebbels / Mujeres – Historia / Nazismo / Psicología / Relaciones familiares / Testimonios

A principis del segle XX neix la Magda. És la filla il·legítima d’una minyona que ha de fer-se càrrec d’una filla que no vol i que envia a una escola-convent molt dura, on la nena desenvolupa una forta personalitat. Després de la pobresa que experimenta en la seva joventut, no és estrany que la Magda busqui el poder i l’ascens social. La noia creix fins a convertir-se en una dona ambiciosa, desesperada per aconseguir amor i reconeixement. Quan es troba amb Joseph Goebbels, sembla que ell satisfarà totes les seves necessitats. Cap al final de la Segona Guerra Mundial, la Magda està físicament i emocionalment malalta, portarà els seus sis fills al búnquer del führer i allà coneixerem de prop els pensaments de l’Helga, la seva filla gran, que experimentarà un presagi aclaparador. En aquest atrevit retrat sobre Magda Goebbels l’esposa del ministre de Propaganda de Hitler, Joseph Goebbels, Meike Ziervogel ens revela en un conte històric la relació entre una mare abusiva i la seva filla, i ens porta fins a una conclusió aterridora ambientada en els darrers dies de l’Alemanya nazi.

Meike Ziervogel (Alemanya, 1967) és escriptora, viu a Londres i el 2008 va fundar l’editorial Peirene Press. És autora de tres novel·les on explora les dinàmiques familiars, la percepció sobre la realitat i les trames argumentals. La seva primera novel·la, ‘Magda’, va ser finalista del Guardian’s Not the Booker Prize, i del Llibre de l’any 2013 de l’Irish Times, de l’Observer i dels lectors del Guardian. El llibre ha esta traduït al polonès, l’alemany i l’italià. El crítics han valorat l’atreviment i la valentia de Ziervogel per apropar-se al costat humà d’un monstre històric, mostrant-nos l’impacte de les relacions tòxiques entre mares i filles, i com aquestes van deixant la seva petjada en les diferents generacions.

jueves, 23 de noviembre de 2017

#hemeroteca #llibres #nazisme | Magda Goebbels: obsessió nacionalsocialista

Imatge: Núvol / Magda Goebbels amb els seus fills
Magda Goebbels: obsessió nacionalsocialista.
Noemí Garcia | Núvol, 2017-11-23
https://www.nuvol.com/critica/magda-goebbels-obsessio-nacionalsocialista/

“La meva filla sempre havia volgut ser especial”. Qui parla així és l’Auguste, la mare de la Magda Goebbels, la dona d’un dels nazis més poderosos del règim, l’esposa modèlica que trià assassinar els seus sis fills abans que deixar-los viure en un món sense el Führer.

L’editorial Les Hores ens apropa a aquest fosc personatge clau en el context de la Segona Guerra Mundial amb Magda, la primera obra de l’escriptora alemanya Meike Ziervogel, una novel·la psicològica que mira d’ensenyar el costat humà d’una figura marcada per una educació severa i una relació familiar complicada.

El llibre és curt, poc més de cent pàgines, la majoria intenses. Frases breus, descripcions nul·les, sentiments a dojo. Tres generacions de dones s’intercalen el protagonisme amb l’objectiu d’ajudar al lector a compondre el retrat de la Magda des de diferents angles; li correspon a ell, o a ella, la difícil tasca de comprendre -que no absoldre- a la que va ser coneguda com la Primera Dama del Tercer Reich, tot i que el seu marit no fou Hitler, sinó Joseph Goebbels, el seu ministre de propaganda.

Filla il·legítima d’una minyona, la Magda no tindrà una infància fàcil: tancada en un convent espantós a Bèlgica, se les haurà d’empescar per no ser víctima dels abusos reservats a les més dèbils. És ella mateixa qui ens explica aquests primers moments forjadors de caràcter. Però, aquesta dona implacable, no busca amb les seves penúries la nostra complicitat, no li calen excuses ni atenuants. Ella és una fervorosa creient d’una nova religió que ha abraçat amb força, el nacionalsocialisme, i totes les seves decisions han buscat sempre el beneplàcit del Führer, el seu messies.

Serà la mare; l’Auguste, testimoni de la conversió de la filla, la que ens explica l’estat d’ànim d’aquesta abans de l’aparició de Hitler a escena. Perduda i buida la Magda, divorciada i ja amb un fill, freqüenta locals i festes poc recomanables mentre troba un significat a la seva vida, és carn de secta demanant auxili, era el moment perfecte per atrapar-la. Ara entenem la seva devoció per aquell petit home que quan pujava a una tarima davant del públic es feia gran amb la paraula, l’únic home que aconseguí omplir un buit que la martiritzava. L’Adolf Hitler donà a la seva vida significat, esperança i un objectiu, i és per això que rebé d’ella una fidelitat que demostrarà fins al seu darrer alè.

La tercera veu és la de l’Helga, la filla gran de la Magda, i ens arriba a través del seu diari personal. L’autora aprofita la seva aparició per incidir en un tema cabdal a la novel·la: l’impacte de les relacions tòxiques entre mares i filles, i com es repliquen sovint en les diferents generacions.

El final de la guerra s’apropa i la família Goebbels decideix agafar els fills i tancar-se al búnquer de l’oncle Adolf. Els nens petits van enganyats, la gran no tant, ella és el contrapunt de la Magda. La desconfiança s’instal·la en aquesta jove que passarà els seus darrers dies sota terra desfogant-se en l’escriptura. La història és per tots coneguda però no per això ens deixarà indiferents, no podrem no emocionar-nos amb la narració que fa l’escriptora de l’escena en què la Magda fa empassar una càpsula de cianur als nens després de drogar-los. La força del passatge compensarà amb escreix una part que fins aquell moment, igual que la seva narradora, pecava d’innocent.

Realitat i ficció conviuen en aquest retrat a tres bandes de la Magda Goebbels, un relat negre i corprenedor que relaxa l’exactitud històrica per capturar la psicologia del personatge.