Mostrando entradas con la etiqueta CAT. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CAT. Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de marzo de 2025

#llibres #memoria | Ho vam donar tot

Ho vam donar tot / Cristina Farré ; pròleg de Roser Vernet ; epíleg de Eduard Márquez.

Barcelona : Manifest Llibres, 2025 [03-17].
314 p.

/ CAT / Libros / ENS / Franquismo / Memoria histórica / Persecuciones políticas / Represión / Transición

📘 Ed. impresa: ISBN 9788410344365 / 20.00 €
📝 Cita APA-7: Farré, Cristina (2025). Ho vam donar tot. Manifest Llibres.


«Em revé la tendresa d’aquella abraçada i d’altres. Havíem après de pressa a conèixer el valor d’un instant. Vivíem amb tant neguit i amb tan poc temps per a nosaltres que eren moments pletòrics, indicadors de la profunditat del nostre vincle. Érem conscients que la vida podia ser molt curta, en qualsevol moment ens podien detenir o matar. Res d’això no ens aturava. Ens movíem en aquella no-frontera entre la revolució i l’amor on només comptava l’intens present.»

Des dels carrers de la Barcelona dels anys seixanta fins a l’exili, passant per la detenció i tortures a la DGSE, Dirección General de Seguridad del Estado a la Puerta del Sol o les cel·les del Penal d’Alcalá de Henares, aquest és el relat d’una dona que va viure intensament un temps marcat per la lluita, la repressió i l’esperança.

Una història de criança de dos infants en un barri obrer de Barcelona en clandestinitat. Un exili, llarg i dolorós, que la va portar a l’Algèria revolucionaria on va treballar als micròfons de la ràdio estatal i com a corresponsal –sota pseudònim– al diari Egin per més tard passar per Colòmbia –fugint de la guerra civil algeriana– i finalment un temps curt a Cuba. El retorn d’un exili a un país que ja no era el que havia conegut. Una vivència travessada per assassinats de companys, detencions, tortures, presó i exili. La força d’un sacrifici ple de tendresa.

Aquest és un viatge de cinquanta anys a través de la història viva, plena de lluita, dignitat i amor a la justícia. Una veu que vol deixar constància d'una època i d'un compromís irrenunciable. Un testimoni d’un segle revolucionari, que van des de la vivència personal als esdeveniments globals que han transformat el nostre món, on la nostra protagonista va participar.

Tens a la mà el llibre dels oblidats dels oblidats. Ho van donar tot i van deixar un exemple de trajectòria de lluita apassionada que ha quedat com a llegat, flama i llavor.

«Dins del despatx buit del rector ens vam topar amb un bust gran de Franco i, amb un “què hi fot aquest aquí?” que va pronunciar algú, es va fer un silenci sobtat. No sabíem que havíem estat “convivint” amb ell dins del que consideràvem la nostra universitat. Era absolutament ofensiu. Tenia el Tono al costat. Vaig veure la seva mirada rebel, múrria, on ens retrobàvem, ens realimentàvem mútuament i després ens menjàvem el món. Vam agafar el bust –ostres, com pesava!– i amb un o dos més ens vam anar desplaçant mentre uns altres obrien els finestrals immensos. I vam llançar, so-lem-ne-ment, el Generalísimo per la borda. Amb un catacrac brusc i contundent, va quedar esclafat al ciment de la Gran Via.»

miércoles, 20 de noviembre de 2024

#llibres #lgtbi #memoria | Hiperrevolucionaris i supergais : una historia de La Pluma i la C.C.A.G

Hiperrevolucionaris i supergais : una historia de La Pluma i la C.C.A.G. / João França, Adrià Rodríguez Castelló.

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2024 [11-20].
184 p.

‎/ CAT / Libros / ENS / Activismo / CCAG / LGTBI+ / Maricas / Memoria histórica / Transgresión / Transición / Travestis

📘 Ed. impresa: ISBN 9788491565987 / 20.00 €
📝 Cita APA-7: França, João, Rodríguez Castelló, Adrià (2024). Hiperrevolucionaris i supergais : una historia de La Pluma i la C.C.A.G. Ajuntament de Barcelona.


Aquesta és la història de la revista 'La Pluma' i de la Coordinadora de Col·lectius per l’Alliberament Gai (CCAG), un col·lectiu que va tenir una vida curta, entre el 1978 i el 1980, però intensa i fonamental per entendre la lluita pels drets dels homosexuals de finals dels anys 70 a Barcelona. Publicació íntegra i original impresa del facsímil dels 6 números de La Pluma (1978 - 1980) respectant el format i les tintes directes de l'època, acompanyat d’un estudi en profunditat per entendre una època, una lluita i una revista. Donem una nova vida a una publicació mig segle després de la seva existència. Aquest testimoni ha quedat tancat als arxius durant 40 anys, i ara hem volgut que pugui ser accessible a tothom a qui li interessi. Alguns aspectes ens semblaran antics o superats, però ens ajudaran a saber d’on venim, i d’altres potser ens fan pensar que fa dècades que donem voltes al mateix.

Hi havia una vegada un grup de maricons i travestis que es revoltaven contra la transició, contra la normalitat, contra l’assimilació; que volien lluitar a la seva manera, amb el convenciment que la seva existència, la seva forma d’expressar el gènere i de relacionar-se eren revolucionàries; que van provocar, van ballar i van follar tant com van poder. Del sotrac que aquest grup va suposar a finals dels 70 potser es recorda poc, però ens en podem arribar a fer una idea resseguint el rastre de les seves plomes.

miércoles, 12 de junio de 2024

#llibres #lesbianisme | Darrere les persianes : breu història de les lesbianes a Barcelona

Darrere les persianes : breu història de les lesbianes a Barcelona / Isabel Franc (guión), Rosa Navarro (ilustración) y Maria Giralt (idea original).
Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2024 [06-12].
96 p.
Colección: Barcelona Memoria en Viñetas.

/ CAT / Libros / Cómic / Barcelona / Historia - Siglo XX / Lesbianas / Lesbianismo / Memoria histórica

📘 Ed. impresa: ISBN 9788491565840 / 15.00€
📝 Cita APA-7: Franc, Isabel (2024). Darrere les persianes : breu història de les lesbianes a Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

Investigar i reflectir la història de les lesbianes a Barcelona és el propòsit de dues joves estudiants de màster quan s’adonen de com ha estat silenciada. Partint de les garants de la memòria històrica, l’experiència de les que en van ser protagonistes i la documentació que han anant recollint, ens fan un recorregut, a través del llenguatge del còmic, que s’inicia amb les figures més destacades de la República, com Lucía Sánchez Saornil, Irene Polo o Anna M. Martínez Sagi. Descobreixen les aberracions del Patronato de Protección de la Mujer, ens revelen els codis comunicatius de la clandestinitat, la resistència durant la dictadura i l’explosió social, cultural, artística i festera de la Transició, fins a arribar a la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe, que va marcar un abans i un després. 

😏 Isabel Franc. Escriptora, articulista i docent al màster de Gènere i Comunicació, va iniciar la seva carrera literària amb Entre todas las mujeres, finalista del premi La Sonrisa Vertical. És l’autora de la celebrada trilogia de Lola Van Guardia. Va rebre el premi Shangay amb la novel·la No me llames cariño, el premi Jennifer Quiles per la novel·la gràfica Alícia en un món real i el VII Premi Terenci Moix de literatura LGBT per Elogio del Happy End. Va coordinar i editar Las HumoristAs. Ensayo poco serio sobre mujeres y humor. La seva darrera novel·la, Dos tazas, representa el retorn del seu personatge més emblemàtic, la inspectora García. 

😏 Rosa Navarro. Il·lustradora inconstant, va iniciar la seva carrera col·laborant amb revistes i llibres de text. El 2006 es va publicar Salidas de emergencia, el primer còmic de l’Estat espanyol en què es tracta el lesbianisme en clau d’humor. Degut a l’èxit assolit aviat va aparèixer la segona part, Salidas de emergencia. Bollería fina, publicat el 2007. Va ser el 2019 que va veure la llum el seu projecte més personal, Cappuccino Commotion, de caire autobiogràfic i amb nombrosos gestos de complicitat amb la cultura pop. 


viernes, 7 de junio de 2024

#llivres #homosexualitat #franquisme | Memorial de violetes : crònica menorquina de la repressió i l’alliberament homosexual a les Balears

Memorial de violetes : crònica menorquina de la repressió i l’alliberament homosexual a les Balears / Nel Martí i Llufriu.
Palma de Mallorca : Moll, 2024 [06-07].
233 p.
Serie: Els treballs i els dies ; 65.

/ CAT / Libros / ENS / Baleares / Franquismo / LGTBI+ / LGTBI+fobia / LPRS / LVM / Memoria histórica / Represión

📘 Ed. impresa: ISBN 9788427340659 / 27.00 €
📝 Cita APA-7: Martí i Llufrie, Nel (2024). Memorial de violetes : crònica menorquina de la repressió i l’alliberament homosexual a les Balears. Moll.

La història de la comunitat LGTBIQ+ es caracteritza per una dualitat entre repressió i alliberament. Durant segles, ha estat objecte d’estigmatització, exclusió social i persecució religiosa i estatal. L’opressió prengué una nova dimensió durant el franquisme amb la llei de ‘vagos y maleantes’ (1954) i la llei sobre ‘peligrosidad y rehabilitación social’ (1970), que comportaren la detenció, la condemna i el desterrament de persones homosexuals de les Illes Balears i, fins i tot, l’aplicació de cruels tractaments hormonals i d’electroxoc. Aquest llibre analitza, especialment a partir de fonts menorquines, la repressió de l’homosexualitat a l’arxipèlag des del segle XIII fins al temps present, amb especial atenció al període franquista i als inicis del moviment LGTBIQ+. ‘Memorial de violetes’ ens explica una història oculta, mai exposada de forma global a les Illes, i que havia de ser contada, posada al servei de la visibilitat, de la llibertat i dels drets humans.

martes, 9 de abril de 2024

#hemeroteca #vih | Un jutjat obliga la Seguretat Social a reconèixer la incapacitat permanent d'una afectada de VIH de llarga durada

VilaWeb / Mar Linares //

Un jutjat obliga la Seguretat Social a reconèixer la incapacitat permanent d'una afectada de VIH de llarga durada

L'INSS havia rebutjat la situació perquè deia que les lesions no l'impedien de mantenir una activitat laboral
Redacció / ACN | VilaWeb, 2024-04-09
https://www.vilaweb.cat/noticies/jutjat-obliga-seguretat-social-reconeixer-incapacitat-permanent-afectada-vih/

El jutjat social 23 de Barcelona ha donat la raó a Mar Linares, una dona infectada pel VIH l’any 1989 a qui l’Institut de la Seguretat Social espanyol (INSS) va denegar el reconeixement de la situació d’incapacitat permanent. La negativa va ser el 2022, i ella va portar el cas a la justícia perquè fes rectificar l’INSS. Ara, dos anys després, la jutgessa obliga l’INSS a reconèixer la incapacitat en grau d’absoluta i a pagar a Linares el 100% de la pensió prevista, 855,18 euros.

L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) va dir que no acreditava les característiques per ser reconeguda com a incapacitat permanent perquè, deia, les malalties que pateix no li impedia de treballar amb normalitat. Seguint aquest criteri, la Seguretat Social li va negar la pensió. La dona pateix lipodistròfia severa pel tractament antiretroviral contra el VIH, síndrome de fatiga crònica i depressió major en un grau moderat-greu.

La sentència es basa fonamentalment en l’informe del metge forense, al qual li atorga gran valor probatori. “El quadre psiquiàtric que presenta la senyora Linares l’afecta a nivell emocional, intel·lectual, físic i social, determinant una limitació de la pacient per a realitzar qualsevol tipus d’activitat de la qual s’espera un rendiment”, conclou l’informe.

L’advocat de la dona, Àlex Tisminetzky, membre del Col·lectiu Ronda, ha criticat en declaracions a l’ACN que la Seguretat Social havia actuat contra tot criteri raonable a l’hora de valorar quina és l’afectació real sobre la capacitat laboral de lesions i malalties, i diu que no és la primera vegada que passa. Segons que diu, tot sovint deneguen injustificadament sol·licituds que estan ben fonamentades i acompanyades d’informes mèdics detallats i rigorosos.

Ho atribueix a un criteri economicista, i ha avisat que hi ha un augment dels casos que tenen a veure amb la denegació de prestacions o revisió de graus de persones afectades per VIH de llarga durada. Aquestes persones, diu, pateixen els efectes d’haver-se sotmès durant dècades a tractaments farmacològics molt agressius, molt més dels que ho són els actuals, que provoquen un envelliment precoç de l’organisme, amb especial incidència sobre el sistema immune, tal com està acreditat científicament.

L’advocat ha criticat també la sentència de Linares s’hagués endarrerit perquè l’INSS va argumentar que els nivells toxicològics presents en l’organisme de l’afectada no estaven relacionats amb els tractaments farmacològics seguits durant més de 30 anys sinó amb un consum d’estupefaents previ al diagnòstic del 1989, motiu pel qual van haver de demanar un nou informe mèdic forense. “És ofensiu i inhumà”, ha dit.

El mateix despatx d’advocats defensa el cas d’un home de 60 anys també afectat per VIH de llarga durada i a qui la Seguretat Social va retirar la prestació per incapacitat permanent que tenia reconeguda.

I TAMBÉ…
>
El cas de la Mar, una supervivent del VIH: “M’han denegat el dret d’emmalaltir amb dignitat”

Plataformes d’afectats es queixen que les resolucions de l’ICAM sobre baixes permanents segueixen criteris economicistes · Una part de la partida pressupostària de l’organisme està condicionada a la quantitat d'altes mèdiques que concedeix
Marina Arbós Junyent | VilaWeb, 2022-10-07
https://www.vilaweb.cat/noticies/cas-mar-supervivent-vih-icam-baixa-permanent/

lunes, 4 de septiembre de 2023

#llibres #llenguatge #nobinari | Guia gramatical de llenguatge no-binari

Guia gramatical de llenguatge no-binari / Jun Moyano (dir.).
Barcelona : Raig verd, 2023 [09-04] / 2ª ed.
140 p.
Serie: Ciclogènesi.

/ CAT / Libros / ENS / Catalán / Género no binario / Lenguaje / Lenguaje inclusivo / Lenguaje no binario

📘 Ed. impresa: ISBN 9788419206527 / 18.00 €
📝 Cita APA-7: Moyano, Jun (dir.). Guia gramatical de llenguatge no-binari. Raig Verd. 

✅ Rebiun: https://catalogo.rebiun.org/rebiun/record/Rebiun34055875

El llenguatge no-binari en el món de l’edició és ja una realitat. La llengua catalana viu el mateix procés d’experimentació que moltes altres llengües arreu del món. Ens enfrontem al repte d’oferir espais per al debat sobre la nostra llengua i de reivindicar la necessitat d’ampliar-ne els seus marges.Aquesta guia ofereix dues parts diferenciades: un espai on les persones no-binàries són i un altre on es diuen i fan una proposta per trobar un consens sobre com fer-ho. Aquesta proposta és oberta i serà canviant: és un primer espai per trobar respostes i desitgem que generi preguntes. La llengua és, sens dubte, l’espai per impulsar-se, desenvolupar-se i construir-se. És imprescindible que les llengües no siguin tractades com a sistemes gramaticals estàtics, sinó com un reflex viu i canviant de qui les parla i les estima, per a qui són una llar.

És el moment, doncs, de trencar els límits del llenguatge, perquè la realitat és canviant, i es belluga de pressa. El que no pot ser dit és com si no existís, d’aquí que siguin tan importants els esforços per proporcionar uns recursos lingüístics que permetin, justament, completar la designació del món. -- Rudolf Ortega

Apel·lar al fet que no obligatòriament confronta, sinó que abraça, digereix i transforma des de dins. Com es transforma això a la llengua que no és llenguatge? Allò que pot ser anomenat només és qui parla, la llengua és allò que construïm. -- Gemma Polo

La publicació d’un volum com el que teniu a les mans és aire fresc. L’horitzó que obre aquesta guia serveix justament per a això: és una proposta, un punt de partida per debatre sobre com ens volem escriure i dir, quin lloc reivindicam dins la tradició que ens és pròpia, la catalana i la universal. -- Sebastià Portell

Per això m’alegro molt que s’hagi decidit fer aquest llibre. No sé si serà perfecte però estic segura que serà un bon lloc on trobar tant explicacions com apunts pràctics. -- Anna Llisterri

Un estudi rigorós i important, tant per la part gramatical com per la necessitat d’un document que cobreix un buit, tant dins com fora del col·lectiu LGTBI. -- Els experts (iCat FM)

Us recomano que llegiu la ‘Guia gramatical de llenguatge no-binari’, un punt de partida per a un repte lingüístic apassionant, per als que també s’estimen la llengua, per als que entenen que la llengua evoluciona perquè la societat ja ha canviat i per als que reconeixen que aquestes pràctiques el que fan és normalitzar, precisament, una llengua que és viva. -- Míriam Martín Lloret, Nació Digital

domingo, 3 de septiembre de 2023

#hemeroteca #transfobia | Gènere i l’enganyifa de la natura

Mural amb diferents escenes de les conquestes del moviment LGTBI+ //

Gènere i l’enganyifa de la natura

José Antonio Langarita | El Punt Avui, 2023-09-03

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2329247-genere-i-l-enganyifa-de-la-natura.html 

L’article de Manuel Castaño publicat el 25 d’agost en aquest diari va córrer com la pols en gairebé tots els meus grups de WhatsApp. Les reaccions van ser impulsives, ja ho sabeu, emoticones amb cares enfurismades. L’article va tenir una primera resposta crítica de Pau Gàlvez, com a president del FAGC. Però encara n’hi ha per tirar el barret al foc. Més enllà de les comparacions forçades, la confusió entre sexe i gènere i els missatges apocalíptics, la ferma defensa de la naturalesa del cos masculí i femení ha estat l’element que més m’ha encaparrat.

L’argumentari de la naturalesa biològica d’homes i dones per sostenir les desigualtats no és nou. El patriarcat l’ha fet servir des de fa segles. I és que l’apel·lació a la natura no deixa mai espai per a la rèplica, es constitueix com a quelcom inevitable i ens porta a un terreny narratiu on no cal discussió. Així, tot és guany per l’articulista. Però fa temps que l’antropòleg Marcel Mauss ens va ensenyar que el cos està impregnat per un conjunt de preceptes i significats culturals que aprenem en el nostre procés de creixement. La també antropòloga Gayle Rubin va mostrar com existeixen tot un conjunt de disposicions per les quals la societat transforma la sexualitat biològica en productes de l’activitat humana. I la filòsofa Judith Butler ha assenyalat, precisament, que la manera en la qual ens mostrem com a homes o dones a la societat és, fonamentalment, un acte teatral. Si veritablement la natura manés sense capacitat d’intervenció humana, no seria necessari tot el conjunt de dispositius socials que constantment regulen el nostre comportament. És a dir, el que Castaño entén com a natura en realitat també té una bona part de cultura. El que vol dir ser home o ser dona canvia al llarg de la història i els contextos culturals. I és per això que el gènere és un fet cultural que al llarg de la història s’ha fet servir de maneres diferents per oprimir les persones a les quals s’assignava la categoria dona a partir de la interpretació del que trobaven entre les cames, però també per perseguir aquelles persones que no secundaven la matriu dominant. D’evidències que mostren usos del gènere que van més enllà de la dicotomia home/dona en tenim unes quantes, qui vulgui detalls podrà trobar una infinitat de fons al llibre ‘Guerreros, chamanes y travestís’, de l’antropòleg Alberto Cardín, publicat l’any 1984.

Aquesta falla ha portat Castaño a fer-nos creure que la limitació de la transició de gènere està en el cos. I sens dubte, la materialitat del cos ens posa límits a totes les persones, no només a les persones trans. Però alguns d’aquest límits s’han anat resolent mitjançant diferents tecnologies. La ciència és una de les tecnologies més destacades del nostre temps. Així per exemple, gràcies als avanços científics s’han pogut crear audiòfons que han permès que persones amb dificultats d’oïda hi puguin sentir. En el nostre context, el problema que moltes persones no puguin viure el gènere com volen no està en el seu cos, sinó en la mirada social que criminalitza, estigmatitza o menysté les seves experiències. Segons la darrera versió de l’enquesta de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals de l’any 2019, el 51% de les persones trans de 15 a 17 anys s’havien sentit discriminades en les institucions educatives i el 8% havien viscut un atac físic o sexual per ser trans en els darrers 12 mesos. A més, diversos estudis publicats en revistes científiques han assenyalat que la ideació suïcida és especialment significativa entre joves trans, que el seu índex de benestar és inferior i que el suport familiar, social i professional del seu entorn és una eina fonamental per afavorir un desenvolupament segur i adient. És precisament per això que l’article de Manuel Castaño no només és insolvent quant a aproximació teòrica i rigor de les fonts, sinó que sobretot és una imprudència el fet d’apostar per la retirada del suport, en considerar els drets de les persones trans com una ofensiva i en categoritzar la seva existència com una estafa.

José Antonio Langarita - Professor de la Universitat de Girona i membre de l’Institut Català d’Antropologia

DOCUMENTACIÓ
>
Contra la ideologia de gènere
Manuel Castaño | El Punt Avui, 2023-08-25

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2325868-contra-la-ideologia-de-genere.html
>
Ideologia contra la vida

Rèplica a l'article " Contra la ideologia de gènere" de Manuel Castaño, publicat a El Punt Avui.
Pau Gàlvez | El Punt Avui, 2023-08-25
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2327088-ideologia-contra-la-vida.html

viernes, 25 de agosto de 2023

#hemeroteca #transfobia | Ideologia contra la vida

Ideologia contra la vida
Rèplica a l'article " Contra la ideologia de gènere" de Manuel Castaño, publicat a El Punt Avui.
Pau Gàlvez | El Punt Avui, 2023-08-25
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2327088-ideologia-contra-la-vida.html 

Agressió a una dona trans al metro de Barcelona //
Si alguna virtut han tingut el triomf de l’equip de la selecció espanyola femenina de futbol i el cas Rubiales és desemmascarar que el que en un altre moment vèiem com a natural i de sentit comú s’ha demostrat simplement ser una estructura social fonamentada en una ideologia. Que les dones saben jugar a futbol de forma competent i professional o que un petó no desitjat és violència de gènere ha estat consecució de la lluita feminista, de l’esforç de tantes i tantes dones que s’han sacrificat i lluitat per una qüestió tan simple com és que tots els éssers humans són diversos i iguals.

En el diari d’avui s’ha publicat un article que va contra aquest principi i pontifica sobre la realitat natural i el sentit comú per atacar i deshumanitzar les persones trans.

Com a activista gai d’una certa edat, el discurs de l’article m’ha recordat a l’inici de la lluita d’alliberament LGTBI, esquitxada amb els nous corrents reaccionaris internacionals.

Primer de tot voldria posar el focus en que estem parlant de persones. Sí, les persones trans són persones que riuen, gaudeixen i pateixen com la resta d’humans. No estem parlant de reptilians que volen conquerir el món o d’una conspiració d’il·luminats, tot i que l’autor deixa entreveure més d’una vegada les seves simpaties envers les explicacions conspiranoiques.

Qualsevol que hagi estudiat una mica d’història o sociologia sap que un dels objectius principals per poder intentar reprimir o acabar amb un grup és deshumanitzar-lo. L’exemple dels nazis advocant totes les injuries possibles contra els jueus és paradigmàtic. Clar que, si grates una mica sobre les falses noticies, la realitat de les persones trans es una història de supervivència i dignitat més enllà de la seva persecució, discriminació i assassinats. Avui dia la persecució i assassinat en gran part del món es una dolorosa realitat (avui he pogut llegir un dossier de l’Observatori de Morts i Violència contra LBGTI+ al Brasil segons el qual en el 2022 s’identifiquen 159 transvestits i dones trans assassinades)

Un punt principal és deixar clar que el terme “ideologia de gènere” s’utilitza de manera negativa i despectiva per part dels sectors reaccionaris (des del trumpisme, fins a Giorgia Meloni passant, com no podia ser d’altra forma, per Vox). És un terme inventat per cancel·lar o desestimar la diversitat sexual i de gènere que s’han anat obrint pas en les societats.

La ideologia de gènere no existeix com a categoria dins de les ciències socials, és un constructe que busca injuriar les reivindicacions dels drets de les dones i de la diversitat sexual.

També cal destacar el reduccionisme que fa del terme “natural”. Sembla que natural és el que ell pensa, valida o sent, i el que puguem sentir altres humans no és natural. I el que trobo d’una crueltat innombrable és quan nega el dret de ser famílies a les persones LGTBI. Les nostres parelles, les nostres unions, els nostres infants i pares en cap cas formem una família? No tinc comentaris per a una ignorància i violència escrita com aquesta.

Per sort la societat, gràcies a la lluita feminista i LGTBI, continua avançant en la seva comprensió de la diversitat que existeix entre els humans. Com diu el meu admirat Eudald Carbonell, encara no som humans.

Pau Gàlvez - President del Front d’Alliberament Gai de Catalunya

DOCUMENTACIÓ
>
Contra la ideologia de gènere
Manuel Castaño | El Punt Avui, 2023-08-25

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2325868-contra-la-ideologia-de-genere.html
>
Gènere i l’enganyifa de la natura
José Antonio Langarita | El Punt Avui, 2023-09-03

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2329247-genere-i-l-enganyifa-de-la-natura.html

#hemeroteca #transfobia | Contra la ideologia de gènere

Público / La nadadora Lia Thomas //

Contra la ideologia de gènere

Manuel Castaño | El Punt Avui, 2023-08-25

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2325868-contra-la-ideologia-de-genere.html 

Arribarà un dia que haurem de desembeinar l’espasa per demostrar que a l’istiu l’herba és verda, deia G.K. Chesterton. Doncs bé, aquest dia ha arribat. En un acte de campanya de les eleccions generals, Yolanda Díaz va parlar de la seva filla. Diu que li va preguntar: “Mama, ¿jo puc ser trans?” Resposta: “És clar, Carmeliña, tu pots ser el que et vingui bé.” I afegia, mirant seriosament el públic: “El problema és que això, el 23 de juliol, està en risc.” Mira, Carmeliña, si la teva mare no t’ho diu, t’ho dirà qualsevol: no pots ser el que vulguis. La vida consisteix a conèixer les pròpies limitacions i a acceptar-les, no pas a fer volar la fantasia i pretendre que la resta del món s’hi adapti. Si no tens prou oïda, no et podràs dedicar a la música; si no ets prou alta, el bàsquet de competició se’t farà difícil; si no tens un nas prou fi, no serviràs per a la perfumeria o per a l’enologia; si has nascut nena, no seràs un nen (ni viceversa). Són limitacions que no et posa l’extrema dreta, te les posa la natura. Ser home o ser dona no és una qüestió de voluntat. Els fenòmens limítrofs són casos comptats i mereixen respecte i comprensió, però no mereixen que neguem l’existència fonamental de dos, i només dos, sexes. Ens voldran fer creure que un cos mutilat i medicat de per vida és un destí gloriós per als nostres fills, però no ho és i algun dia haurem de dir prou.

El que estem veient ara és una inflació de casos induïts per la moda, especialment execrable quan pretén apoderar-se d’infants. És increïble la quantitat de famosos amb fills, naturals o adquirits, que els han sortit “no binaris”, i els ofereixen a l’embadaliment popular. I tot seguit de la moda, ve l’oportunisme i la picaresca. Un pres, esdevingut legalment dona, va aconseguir el trasllat al mòdul de dones, i diuen que en va deixar una prenys; es devia sentir home encara, a estones perdudes. Un aspirant a policia municipal de Torrelodones es va declarar dona a mitja oposició per superar més còmodament les proves físiques. Van apareixent casos i més casos d’esportistes que passen de fer un paper discret com a homes a situar-se en les primeres posicions del rànquing tan bon punt descobreixen que se senten dones; com el nedador Will Thomas, 554è en 200 m lliure, que un cop transformat en Lia Thomas, va esdevenir 5a en la mateixa categoria. I no us queixeu, que sereu acusats de transfòbia per les autoritats polítiques i mediàtiques. Els organitzadors del concurs de Miss Itàlia s’han negat a permetre-hi la participació d’homes biològics, i més d’un centenar d’aquests s’hi han apuntat pretextant que hi tenen tot el dret.

Doncs no, no hi tenen cap dret.

La cosa assoleix una dimensió kafkiana quan es presenta com un avenç feminista, perquè és exactament el contrari. L’anomenada autodeterminació de sexe, reduir la condició de dona a la simple expressió d’una voluntat al marge de la realitat biològica, permetre que homes accedeixin a llocs reservats a dones no és feminisme, és una estafa. L’administració Biden ha fet grans passes en direcció a l’abisme, introduint termes com ‘birthing people’ —gent que dona a llum— o ‘egg producers’ —productors d’òvuls— per evitar parlar de dones o mares, perquè es veu que això ofèn certs individus que deuen haver nascut sota una col. Recuperar el recte ús del llenguatge és el primer requisit per resistir l’ofensiva. Hi ha la família, no la “família tradicional” ni 16 tipus de família. No hi ha dotzenes d’identitats de gènere, hi ha dos sexes i la resta són usos i costums que si no interfereixen en el funcionament de la societat ni es presenten a les escoles a divulgar les seves teories erràtiques, no n’hem de fer res. Però per causes que encara no se saben però que no són difícils d’imaginar, aquestes ximpleries són iniciativa global d’obligat compliment en els països occidentals i, fetes política d’estat, cauen com una pedregada damunt pobles dissortats com el nostre.

L’obsessiva omnipresència de la bandera de l’arc iris, que substitueix identitats territorials i de partit, és l’expressió última de la submissió que se’ns demana. El sentit comú no ho és tot però és un bon punt de partida, i si el sentit comú us diu que no teniu un “progenitor u” i un “progenitor dos” sinó un pare i una mare i que referir-se a aquesta com a “persona que menstrua” és una poca-soltada, farem bé de començar a desmuntar aquesta ideologia tan calculadament antihumana.
 
DOCUMENTACIÓ
>
Ideologia contra la vida

Rèplica a l'article " Contra la ideologia de gènere" de Manuel Castaño, publicat a El Punt Avui.
Pau Gàlvez | El Punt Avui, 2023-08-25
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2327088-ideologia-contra-la-vida.html
>
Gènere i l’enganyifa de la natura
José Antonio Langarita | El Punt Avui, 2023-09-03

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2329247-genere-i-l-enganyifa-de-la-natura.html

martes, 15 de agosto de 2023

#hemeroteca #lgtbi #lgtbifobia | Pau Gàlvez · President del FAGC: «Un petó entre dos homes encara espanta, cal educar a les noves generacions en la diversitat»

Diari de Girona / Pau Gàlvez //

Pau Gàlvez · President del Front d’Alliberament Gai de Catalunya: «Un petó entre dos homes encara espanta, cal educar a les noves generacions en la diversitat»

Defensa que «no pot ser que l'heterosexualitat sigui la norma» però celebra que ara el col·lectiu està més empoderat que fa quaranta anys
Meritxell Comas | Diari de Girona, 2023-08-15*** [MyNews]
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2023/08/15/peto-homes-encara-espanta-cal-90968169.html

Pau Gàlvez. President del Front d'Alliberament Gai de Catalunya. El també membre de l 'espai LGTBI Mar C. Llop de Girona va ser una de les tres víctimes de l'agressió homòfoba que dissabte es va produir a l'exterior de la sala La Mirona de Salt. Sosté que la «gran» conseqüència de les agressions és el retrocés en la llibertat d'expressió de les víctimes.

P Any 2023 i vostè i jo encara hem d'estar parlant d'agressions homòfobes. Per què la LGTBIfòbia s'ha convertit en un problema enquistat?
R Perquè el patriarcat i el masclisme segueixen existint.

P Van ser agredits després d'una festa que, per a acabar-ho d'adobar, havien organitzat juntament amb la sala de concerts per a crear un espai segur i amable pel col·lectiu LGTBI.
R Era una festa temàtica ambientada en la pel·lícula Barbie i tothom havia de portar alguna cosa rosa, mostrant-se com volgués. La festa va acabar a dos quarts de sis de la matinada i, abans de pujar al cotxe per a tornar cap a casa, alguns membres de l'organització ens vam quedar fora comentant que la nit havia estat un èxit.

P Fins aleshores.
R De cop van aparèixer dues persones alienes a la festa, després vam saber que un d'ells tenia l'entrada prohibida a La Mirona. Van començar a fer-nos comentaris i un de la colla els va respondre: «Mira guapo, no necessitem res». En sentir la paraula 'guapo', l'homofòbia va esclatar. Ens van començar a dir: «Maricones, os vamos a matar». La seva actitud era la de machitos de corral, d'odi cap a la diferència. Vam intentar aturar-los, demanar-los que tinguéssim la festa en pau, que tot quedés en quatre insults, però per desgràcia va anar a més. I van expressar tot el seu odi amb una agressió física.

P Què va sentir?
R Ràbia. Ens van agredir sense tenir cap motiu. Però per desgràcia, jo ja tinc una edat.

P Intueixo que no era la primera agressió que patia.
R Malauradament, no. Qualsevol persona del col·lectiu LGTBI, des que els seus sentiments comencen a diferenciar-se, sap que està exposada a patir discriminació, ja sigui física o verbal. Per això hem d'intentar centrar tots els nostres esforços en canviar la societat, perquè ningú se senti exclòs pel simple fet de no encaixar amb el que pensa la majoria.

P Ser membre del col·lectiu LGTBI et porta a acceptar, implícitament, que en qualsevol moment pots ser víctima d'una agressió?
R La realitat és aquesta. Sents acudits de ‘maricons’ i ‘bolleres’ des del parvulari, encara no saps què significa però ja intueixes que no serà res bo.

P Se sent desprotegit?

R Ja no. Soc activista, tinc l'experiència de l'edat i suficients eines per a defensar-me. Però això no vol dir que em senti segur a tot arreu ni que faci tot el que vulgui.

P Per tant, fins i tot vostè, amb rodatge i eines, deixa de fer coses per por a patir una agressió.
R Suposo que tots, de forma conscient o inconscient, ho fem. Anem on ens sentim segurs i evitem els espais violents.

P On no aniria?
R A un míting de Vox [riu]. M'hi trobaria un ambient negatiu. En general, evito els espais més conservadors i intolerants.

P Per qui pateix?
R Pels més joves, i encara més si són racialitzats, i per les persones trans. Els que tenim una edat, i venim de l'època dura dels vuitanta i els noranta amb onades d’assassinats per part d’’skinheads’, ja tenim les agressions interioritzades. Però les generacions més joves, que han viscut la conquesta de drets, ho han començat a patir ara, quan la ultradreta ha normalitzat el discurs d’odi. A alguns els fa por anar agafats de la mà pel carrer. La gran conseqüència de les agressions és que les víctimes s’ho pensin dues vegades abans d’expressar-se. I les persones trans, a més, no tenen cap armari que les oculti.

P Com ha evolucionat el reconeixement del col·lectiu, dels anys vuitanta fins avui?
R Als anys vuitanta, la policia encara feia redades als bars d’ambient, els gais i les lesbianes lluitàvem per un reconeixement administratiu que encara no teníem i les persones trans s’havien dedicar a l’espectacle o a la prostitució. Poca gent sortia de l’armari, era afrontar-se a una militancia dura. Encara se’ns tractava de malalts i, sobretot l’església, relacionava l’homosexualitat amb la pederàstia. El gran canvi és que, gràcies a la lluita LGTBI, ara el col·lectiu s’ha empoderat, som ciutadans com qualsevol altre i tenim els nostres drets.

P En un termòmetre de LGTBIfòbia, estem millor o pitjor que fa quaranta anys?
R Millor. Perquè la societat ha evolucionat i considera que la LGTBIfòbia és una xacra. Però, per desgràcia, alguns sectors s’han envalentit amb la pujada del feixisme i han augmentat les agressions físiques a les persones del col·lectiu. Abans ningú s’atrevia a sortir de l’armari perquè la LGTBIfòbia social pesava molt, i ara que tots estem fora, patim agressions per part de descerebrats.

P Què demanen a les administracions?

R Un petó entre dos homes encara espanta, cal educar a les noves generacions en la diversitat. I és que més enllà de les solucions del moment, necessitem que a les generacions que pugen se’ls ensenyi tota la diversitat que representa l’ésser humà. No pot ser que l’heterosexualitat sigui la norma, perquè la norma no existeix. S’han de fer polítiques educatives transversals que expliquin la diversitat com una riquesa, i no al contrari.

lunes, 26 de junio de 2023

#livres #feminisme #arxives | Arxives FF : diàlegs genealògics sobre història, memòria i arxives feministes

Arxives FF : diàlegs genealògics sobre història, memòria i arxives feministes / Fils Feministes (ed.) ; Paqui Perona, Dolors Majoral, Rosa Bofill, Linda Porn, Isabel Franc, Mercè Otero, Maria Zafra, Joana G. Grenzner, Eva Cruells, Diego Marchante, Lucia Egaña Rojas, Bàrbara Ramajo, Gracia Trujillo ; pròleg de Meri Torras.

Manresa, Barcelona: Bellaterra, 2023 [06-26].
145 p. 
Serie: Serie General Universitaria.
/ CAT / Libros / ENS / REC / Archivos / Feminismo / Genealogía / Memoria colectiva /

📘 Ed. impresa: ISBN 9788419160430 / 19,00 €
📝 Cita APA-7*: Fils Feministes (ed.) (2023). Arxives FF : diàlegs genealògics sobre història, memòria i arxives feministes. Bellaterra.


L’arxiu pot funcionar com a contra-història; un discurs inquiet, a contrapèl de l’oficial, que el reconeix alhora que el desconstrueix i el duu al col·lapse.

L’arxiu és un territori tensional que indefectiblement ens interpel·la i ens comprèn, en el doble sentit del terme. A través d’ell s’articulen, en diàleg, les memòries personals; aquella dimensió fugissera –sempre fràgil i processual– que anomenem identitat vinculada a la memòria, i les col·lectives; aquella altra dimensió que se somnia compartida i coneixem com a història. Tanmateix, si s’assumeix la seva existència f(r)iccional, entre fractures, distorsions, sorolls, buits i dissidències, l’arxiu pot funcionar com a contra-història; un discurs inquiet, a contrapèl de l’oficial, que el reconeix alhora que el desconstrueix i el duu al col·lapse, mostrant quins són els mecanismes que el sostenen, quin és el cost que suposa mantenir-lo, i en desmunta les peces estratègiques, alterant-lo –travessant-lo d’alteritat–, obrint –en definitiva– la possibilitat de traçar unes genealogies altres, tal vegada discontínues i tartamudes, però presents i amb voluntat de ser visibles i sentides.

‘Arxives FF’ desfila, enfila i teixeix, sense patró, els diàlegs genealògics, en una confluència de textos i d’autorxs impressionant i il·luminadora, i ens demana fer ús de la nostra capacitat d’acció, contribuir amb la nostra arxiva i constituir-la en comunitat diversa i plural, en una articulació marcadament política.

miércoles, 18 de enero de 2023

#hemeroteca #inmemoriam | Mor l’activista LGBTI i filòleg tortosí Ferran Miquel Benaiges Pallarés

Marfanta / Ferran Miquel Benaiges //

Mor l’activista LGBTI i filòleg tortosí Ferran Miquel Benaiges Pallarés
Marfanta, 2023-01-18

https://www.marfanta.com/2023/01/18/mor-lactivista-lgbti-i-filoleg-tortosi-ferran-miquel-benaiges-pallares/

L’activista LGBTI i filòleg tortosí Ferran Miquel Benaiges Pallarés ha mort aquest dimarts, com a conseqüència d’una leucèmia. Tenia 33 anys, ja que havia nascut a Tortosa el 1989. La cerimònia de comiat es farà este dijous, 19 de gener, a les 17 hores, al Tanatori de Tortosa (cantonada amb Carrer H, Passeig Joan Cid i Mulet).

Ferran Miquel Benaiges Pallarés ha estat un referent i dinamitzador del moviment LGBTI a les Terres de l’Ebre, com a impulsor de diferents mobilitzacions i primer president de l’associació LGTeBre. L’any 2014 va ser l’impulsor de la Comissió 28 de Juny de les Terres de l’Ebre i de la primera manifestació pel dia per l’Alliberament Lèsbic, Gai Bisexual, Intersexual i de les persones Trans al territori, amb el suport de la Comissió Unitària 28 de Juny. El 2015 va participar en la fundació de l’associació LGBTI de les Terres de l’Ebre, LGTeBre, de la qual va ser-ne el primer president. Posteriorment, el 2019, va coordinar la mobilització del dia de l’Alliberament LGBTI a Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, en el marc de la Comissió Unitària 28 de juny.

També ha estat membre de l’assemblea Atzagaia, col·laborador habitual del Fanzine «La Lloca» i conductor del podcast de cultura catalana «El Llimoner».

Era filòleg i estava desenvolupant la tesi doctoral «Identitat, transgressió i canvi social en la literatura catalana gai» sota la direcció de Montserrat Palau (URV) i Josep-Anton Fernández Montolí (UOC). En l’àmbit acadèmic també havia estat professor de català a l’estranger (lector) a les universitats de Bamberg (Alemanya) i Maynooth (Irlanda), a més de professor a la UOC.

Molt actiu, també, en l’àmbit musical, ha tocat el violoncel a l’Orquestra de la URV i de la Diputació de Tarragona, a més de ser membre, durant molts anys, de la colla de dolçainers Gaiters de l’Aguilot, de Tortosa, i de tocar el saxo a la banda de Paüls.

A nivell polític va ser militant de l’organització de joves independentistes Maulets, membre del Casal Popular Panxampla en els seus inicis, i impulsor i membre actiu de l’ANC Tortosa, així com del CDR Dublín.

Ferran Miquel Benaiges Pallarés ha estat un referent en els àmbits de l’activisme LGTBI, la defensa del territori (que coneixia pam a pam per la seua afició a la muntanya i l’excursionisme), la promoció de la llengua i la cultura i la defensa dels drets i llibertats. Des dels col·lectius dels quals ha format part, així com família i amics, es reivindica la seua figura com a persona que ha viscut intensament, trencant barreres i normes, i amb ple compromís amb la transformació i la justícia social.

WIQUIPÈDIA
Ferran Miquel Benaiges i Pallarés

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Miquel_Benaiges_i_Pallar%C3%A9s

jueves, 11 de agosto de 2022

#hemeroteca #lgtbi | Comencen les obres de la nova seu de l’Espai LGTBI de Girona

Carrer Torín a Girona, nova seu de l'Espai LGTBI //

Comencen les obres de la nova seu de l’Espai LGTBI de Girona.

Es preveu que els treballs de reforma del local acabin a principis de noviembre.
El Punt Avui, 2022-08-11
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2178951-comencen-les-obres-de-la-nova-seu-de-l-espai-lgtbi-de-girona.html 

L’Ajuntament de Girona ha iniciat les obres d’adequació de la nova seu de l’Espai LGTBI de Girona, ubicada als baixos del número 8 del carrer Torín, al barri de la Devesa-Güell. La reforma del local va començar el passat 30 de juliol, amb les tasques d’enderroc dels interiors de l’antic immoble, i es preveu que acabin a principis de novembre.

Aquestes actuacions permetran adequar l’espai a l’activitat associativa, segons la normativa vigent, i suposaran una redistribució d’espais: hi haurà una àrea de recepció i sala d’espera, un petit despatx, els serveis, i una sala diàfana preparada perquè la puguin utilitzar les persones usuàries de l’equipament. El nou local també disposarà d’un sistema d’alarma d’intrusió, un videoporter a la porta d’entrada, il·luminació, i instal·lacions per als aparells informàtics.

“Girona comptarà aviat amb un local definitiu per a l’Espai LGTBI. Des del govern seguim donant suport al col·lectiu en la defensa de la diversitat sexual, afectiva i de gènere a la nostra ciutat, i la reforma el nou espai és una mostra d’aquesta col·laboració”, ha destacat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha afegit que “ha sigut un procés llarg i complex, però per nosaltres sempre ha sigut una prioritat que la ciutat disposi d’un espai que permetrà ajudar a la conscienciació i la difusió dels drets i les activitats del col·lectiu. Per això l’inici de les obres ens satisfan enormement i són un pas més per tenir a punt l’espai el més aviat possible”. La reforma s’ha adjudicat a l’empresa Rehatec Zenit SL per un import de 74.402,90 euros, modificat com a conseqüència d’una revisió de preus degut a l’increment de costos del sector de la construcció.

L’Espai LGTBI forma part del Servei d’Atenció Integral a la diversitat afectivosexual i de gènere (SAI) de l’Ajuntament de Girona. Diverses entitats LGTBI de Girona gestionen i dinamitzen l’espai, assessorant i informant de diferents aspectes de la realitat LGTBIQ+, i organitzant activitats de conscienciació, suport i atenció al col·lectiu.

lunes, 8 de agosto de 2022

#hemeroteca #transfobia #terf | Acusen de transfòbia el regidor de Cultura de Banyoles arran d’una recomanació d’un llibre

Google Imágenes / Miquel Cuenca, 'queen' de la transfobia //

Acusen de transfòbia el regidor de Cultura de Banyoles arran d’una recomanació d’un llibre.

Miquel Cuenca esborra les publicacions i defensa que no està en contra del col·lectiu.
La Republica, 2022-08-08
https://www.larepublica.cat/noticies/politica/acusen-de-transfobia-el-regidor-de-cultura-de-banyoles-arran-duna-recomanacio-dun-llibre-2/ 

La recomanació del llibre llegir ‘Nadie nace en un cuerpo equivocado’ de Marino Pérez Álvarez que va fer el regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca, aquest cap de setmana a Twitter ha destapat la polèmica. El motiu és que Cuenca acompanyava la recomanació de la lectura per “rebatre aquesta ideologia tan retrògrada, sexista i neoliberal” que és la teoria queen. A més, el regidor es mostrava en contra de la llei trans. Això ha fet que diverses formacions com ERC i la CUP al consistori hagin demanat la seva dimissió. Cuenca finalment ha eliminat les publicacions i ha defensat que no està en contra del col·lectiu, sinó del projecte de llei que s’està tramitant a l’Estat.

El regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca, fa recomanacions literàries a través del Twitter de forma habitual. Aquest divendres 5 d’agost en va fer una que ha despertat la polèmica a les xarxes socials. Cuenca aconsellava llegir ‘Nadie nace en un cuerpo equivocado’ de Marino Pérez Álvarez. El regidor afirmava que era una obra en què es donaven “arguments científics i racionals” per rebatre una ” ideologia tan retrògrada, sexista i neoliberal” com ara la “teoria queen”.

En diverses respostes, el regidor es mostrava contrari al projecte de la llei trans que està preparant el govern espanyol. Aquests comentaris van provocar la indignació de diversos regidors a l’oposició, com ara el Jovent d’ERC i també el portaveu de Sumem Banyoles, Non Casadevall. A través de les xarxes, els grups a l’oposició van demanar la dimissió del regidor de Cultura.

Des d’Esquerra ja han entrat un grup de preguntes en relació a aquesta polèmica. En elles es demana l’opinió de l’equip de govern en referència a les piulades i recorden que el consistori ha aprovat una moció a favor de la llei trans.

Per la seva banda, Non Casadevall lamenta que la piulada de Cuenca atribueixi el col·lectiu com un “lobby” i consideren que cal la seva destitució de forma immediata. Casadevall creu que amb aquests arguments es dona “veu a l’extrema dreta” des del govern local de Banyoles.

Comunicat de disculpes
Finalment el regidor ha eliminat les piulades i aquest diumenge al vespre ha publicat un comunicat a Twitter. En ell es disculpa per haver tractat un tema “tan delicat” a les xarxes, perquè és un espai que no admet “matisos”. Cuenca també retreu que la majoria de respostes que havia rebut a la recomanació literària eren “insults”.

En l’escrit, el regidor demana disculpes per si algú s’ha sentit ofès i incideix que està en contra del projecte de llei trans, tot i que apunta que això no vol dir que vagi “en contra” del col·lectiu ni que l’odiï.

Per últim, Cuenca recorda que el govern local sempre ha estat a favor dels drets del col·lectiu LGTBI i no suposa cap contradicció amb el seu punt de vista. El regidor, a més, incideix que no està afiliat a cap partit (forma part de les llistes de Junts com a independent) i defensa la seva opinió com a “llibertat d’expressió”.

domingo, 31 de julio de 2022

#hemeroteca #trans #transfobia | L'enterrament de Cristina, l'oblit forçat de Derek, el jove trans mort a Nules

TV3 / Pastora de Florencio //

L'enterrament de Cristina, l'oblit forçat de Derek, el jove trans mort a Nules.

El juny passat va morir a Nules, la Plana Baixa, Derek Silvestre, un jove trans de 22 anys que havia fet pública la seua lluita per convertir-se en qui volia ser.
Pepa Ferrer | TV3, 2022-07-31
https://www.ccma.cat/324/lenterrament-de-cristina-loblit-forcat-de-derek-el-jove-trans-mort-a-nules/noticia/3177966/

Era finals de juny i Derek Silvestre, un jove activista LGTBI, estava preparant un punt Arc Iris a Vinaròs amb els companys del col·lectiu de Castelló. L'endemà havia quedat amb la seua amiga Pastora de Florencio, però no va arribar a la cita.

Aquell matí una trucada va esglaiar Pastora. Era un periodista d'un mitjà local que, segons explica, li demanava la seua opinió sobre el "suïcidi de Derek". Allò la va enxampar desprevinguda, no sabien res de la seua mort, no sabien què havia passat ni quina era la versió oficial de les causes de la seua mort, que per al president del col·lectiu, Jordi Pilar, encara no existeix.

"Se'm van paralitzar les cames, vaig caure a terra i no m'eixien ni les llàgrimes", relata Pastora.
"Encara no he plorat. Encara no em faig a la idea. Després em va trucar la mare, i eixa trucada va ser pitjor."
Segons explica, aquell dia la mare de Derek li va negar la seua realitat. Sabia que Pastora havia acompanyat el seu fill durant els últims anys a fer els tràmits administratius i el trànsit. Però aquell matí la volia convèncer d'una cosa, per a ella impossible: que Derek volia ser Cristina.

Ser acceptat socialment i familiarment, poder esborrar el teu nom anterior o viure lliurement la sexualitat havien format part de les lluites de Derek, un jove transsexual de poble, de Nules, a la Plana Baixa, que als 17 anys va marxar a la ciutat, a Castelló de la Plana, per poder aconseguir-ho.

Segons expliquen els companys del col·lectiu Castelló LGTBI, on militava, se sentia incomprès per la família. A la ciutat buscava una llibertat i una comprensió que no tenia al poble. Ells, aquell primer dia, el van rebre a la plaça de la Pescateria, on hi ha la seu del col·lectiu, i Derek hi va arribar amb una amiga. Però ell estava callat, no parlava, només parlava l'amiga.

"Ens explicava --conta Jordi Pilar-- que era xica però ara s'identificava com a xic, que el seu nom era Derek, que encara no ho havia dit a casa, que tenia por de dir-ho, que era menor d'edat, que estava a l'institut..."

I quan, als 18 anys, ho va explicar a casa, la família no li va fer costat. Però ell es va fer un lloc al col·lectiu, i va col·laborar activament en totes les iniciatives; de fet, es va convertir en un referent.

Tot i això l'estigma hi era. Era una persona vulnerable i va patir moltes violències. A alguns instituts va tenir problemes perquè hi havia professors que es negaven a anomenar-lo Derek i es dirigien a ell despectivament com a "reina". I, quan no t'accepten, una fugida endavant és el mon de les drogues, amb les quals va tenir problemes.

"I en som culpables absolutament tots", assenyala Pastora, que explica: "Quan passa una dona trans i ens girem i li diem: 'No li fa vergonya?' estem construint uns discursos d'odi que estan calant tant a la societat."

A través de l'associació van intentar ajudar Derek, mediant amb la família i portant-lo "a mil centres a fer-li mil coses". Van intentar fer pedagogia amb els pares, també. Els pares van accedir a anar a l'associació però, per al col·lectiu, van mostrar molta indiferència. Se'ls feia estrany que la seua pròpia família en aquelles reunions no es dirigira a Derek directament.

L'acumulació de dificultats i violències patides van portar Derek a un internament a Sevilla. Allí va començar un procés d'hormonació, i, quan fa pocs mesos en va tornar, Derek ja es mirava a l'espill i es veia a ell.

"Quan va arribar de Sevilla --recorda Pastora--, va arribar amb barba, és clar, com volia ser ell, Derek. Tu quan el veies ací, a Castelló, el veies sempre acatxat, tapant-se el pit... Ell va tornar de Sevilla hormonat, va vindre sent qui volia ser. Quan? Quan va estar lliure i ningú estava picant-lo per deixar de ser qui era. Derek era dolç i femení, i l'entorn el negava encara més. Però tu pots ser molt femení i pots ser un home."

En tornar de Sevilla, Derek s'havia instal·lat de nou a casa els pares, a Nules, i semblava que les coses havien millorat.

"Em deia: 'Caram! Han hagut de passar coses molt greus a la meua vida perquè els meus pares comencen a dir-me Derek. Però que poquet li va durar! --es lamenta Pastora--, perquè es va morir i me'l van convertir en l'altra persona."

L'enterrament de Cristina, l'oblit forçat de Derek
Pastora no s'acaba de creure la versió oficial, la de la família, que explica que la mort de Derek va ser un atac epilèptic, o alguna cosa semblant, diu. I és que no hauria estat la primera vegada que el jove trans hauria intentat esborrar-se.

"És que se'ns en va, se'ns en va... i algun dia ho aconseguirà --es lamenta Pastora mentre recorda els episodis que van viure amb Derek--. Però amb això, perquè els pares es queden tranquils, no estic dient el motiu de la seua mort, encara que tots el sabem."

Diu que tant li fan les causes de la mort del seu amic perquè allò important és que no s'amague la persona, ni se la invisibilitze.

Les persones trans, quan fan la transició, enterren el nom anterior, i aquell nom passa a dir-se "dead name", un nom que no es vol utilitzar i que es vol esborrar. Per això és tan important per al col·lectiu una llei trans estatal que permeta que s'esborren eixes dades i que no puguen aparèixer a una cerca.

El dia de l'enterrament de Derek, a Nules hi havia nervis: "Ens van trucar diverses vegades a la gent del col·lectiu perquè no portàrem banderes trans", detalla Jordi, "nosaltres no anàvem a fer-ho, però no responíem pels seus amics."
"Els seus amics estaven destrossats i, és clar, és una cosa que no podem permetre, que hi haja famílies que no accepten la identitat dels seus fills. Els assassinats socials cal que no passen."
Aquell dia els companys de Derek es van trobar que, al tanatori i a l'església, als cartells que anunciaven el sepeli el nom era el d'una dona i es van afanyar a ratllar-lo.

"A l'enterrament van posar el 'dead name' i al tanatori van posar el 'dead name', els cognoms i, entre parèntesi, Derek, com si fora una sobrenom. I no és un sobrenom, és el seu nom", rebla Jordi Pilar.

La missa, a més, la va oficiar un mossèn que havien denunciat feia cinc anys per unes declaracions al full parroquial on els titllava de degenerats i pederastes.

"El mossèn no era el mossèn de la parròquia de Nules --s'indigna Pastora--, era el mossèn de la parròquia de Vila-real, que és un mossèn totalment LGTBI-fòbic, a qui ja havíem denunciat juntament amb Derek."
"Van anar a buscar-lo a posta, el mossèn més homofòbic que hi ha."
Els seus seguidors i els seus amics no van entendre aquell enterrament, i ho van denunciar a les xarxes. I a la missa van deixar, com a almoina, xapes reivindicatives LGTBI. Quan es deia l'altre nom, el femení, tots cridaven: Derek!

Derek va ser incinerat. Les cendres, segons explica Jordi, les té la família a la seua habitació, i es lamenten que no tenen un lloc físic on plorar-lo o deixar-li un ram de flors.

Després de diversos intents de quedar amb la família de Derek perquè ens explicaren la història del seu fill, van declinar donar la seua versió. Han perdut un fill, estan passant-ho molt malament, ens expliquen.

Una cosa redundant: els trans són persones
Durant els últims anys el camí per a joves com Derek s'està aplanant, però molt lentament. La Generalitat Valenciana va aprovar una llei trans pionera que reconeix el dret d'autodeterminació de gènere sense haver d'aportar informes mèdics ni psicològics. Implica avenços importants en els àmbits sanitari, educatiu i administratiu per poder canviar la identitat als documents que depenen de la Generalitat, però no al DNI.

Derek per a la Generalitat Valenciana era una persona trans, Pastora afirma: "Derek era un home."

Però el procés d'aconseguir tots els drets es fa lent, i es van perdent silenciosament moltes persones pel camí, per això el col·lectiu reclama més celeritat per als processos de transició.

La lluita i la memòria de Derek s'encarregaran de recordar-les la gent d'LGTBI Castelló. D'ell en guarden el record, la implicació i vídeos on se'l sent dient coses com aquesta: "Sembla mentida que en ple segle XXI hàgem de recordar una cosa tan evident i tan redundant com que les persones trans som persones."

martes, 28 de junio de 2022

#hemeroteca #trans #testimonis | El moviment LGBTI homenatja Derek, un noi trans mort aquest cap de semana

VilaWeb / Castelló LGTBI homenatja Derek a Almassora //

El moviment LGBTI homenatja Derek, un noi trans mort aquest cap de semana.

Voluntaris de Castelló LGTBI ha denunciat el rebuig trànsfob que va patir del seu entorn familiar, que ha arribat al punt que en la missa de comiat se l'ha tractat en femení.
VilaWeb, 2022-06-28
https://www.vilaweb.cat/noticies/moviment-lgbti-derek-trans-mort/ 

Membres i voluntaris de Castelló LGTBI i amics de Derek Silvestre, un noi trans de Nules (Plana Baixa) mort diumenge, l’han homenatjat en un acte que el calendari ha fet coincidir amb la diada de l’Orgull LGBTI. Membres de l’associació han condemnat enèrgicament que la missa pel comiat del jove, que es va fer a la parròquia de Sant Bartomeu i Sant Jaume de Nules, se’l va tractar en femení i amb el nom de naixement, que ell havia lluitat per canviar a Derek, un de masculí.

Llorenç Sorlí, voluntari de Castelló LGTBI, l’ha recordat en l’acte de l’Orgull que s’ha fet a Almassora (Plana Alta): “Les comarques del nord del País Valencià es tenyeixen de dol amb la mort del nostre company: Derek. És Derek.” Sorli ha criticat la manera com el van tractar els seus pares quan va explicar-los la seva identitat trans i ha exposat el desemparament que va viure quan va haver de marxar de casa pel rebuig familiar, encara menor d’edat: “Derek, és un xic trans que per la seua realitat ha patit moltes violències estructurals, violències que l’han portat a diversos intents de suïcidi abans que morguera a vint-i-dos anys el 26 de juny.”

Segons que ha relatat Sorlí, Derek va trobar refugi en Castelló LGTBI, i va explicar als seus companys com havia patit un professor que li deia “reina” i el tractava en femení, tot i insistir-li que no ho fes, i la pressió familiar contra la seva autodeterminació com a home. “Quan va arribar a Castelló, no sabia on acudir, fet que el va portar a malviure al carrer entre portals i persones que l’acollien per a aprofitar-se’n d’ell. Un d’estos aprofitaments era fer de mitjancer amb drogues. Açò el va conduir a un consum irresponsable per la manca d’informació sobre l’ús de les drogues, a banda de la situació de desemparament amb la qual es trobava immers”, ha relatat. A més, ha denunciat, va acabar en una relació de parella tòxica amb una persona de Nules. “No deixava de maltractar-lo físicament i psicològicament, impedint-li l’hormonament, la seua situació administrativa de canvi de gènere en els registres i subministrant-li reiteradament droga”, ha denunciat Sorlí.

Per a major gravetat, diu el seu company de Castelló LGTBI que Derek els va explicar com la seva mare li havia dit al seu xicot: “A veure si la deixes prenyada i se li acaben les beneiteries.” Malgrat el rebuig familiar que ha relatat Sorlí, el psicòleg de Castelló LGTBI i diversos voluntaris van promoure un acostament de Derek amb els seus pares, sota la seva voluntat, i a partir d’aquell moment van començar a reconèixer-lo com a Derek. Ara bé, segons que ha dit Sorlí, només permetien que es manifestés com a trans dins de casa, però no en l’espai públic.

“De fet, el 27 de juny fou el seu enterrament, i una de les coses que no deixava de recalcar la seua família era que la realitat trans del seu fill no transcendira al municipi, quan tot Nules ja ho sabia d’abans de sexiliar-se a Castelló ciutat. Sense anar gaire lluny, la mateixa família legal, va advertir a Castelló LGTBI perquè no dura banderes trans al seu soterrament. Cosa que ens pareix fustigant pel que fa a l’orgull que ell portava de ser qui és. Un menysteniment cap a la seua persona perpetuat pel mateix entorn que el va excloure”, ha relatat. A més, ha explicat que en la cerimònia catòlica a la parròquia de Sant Bartomeu i Sant Jaume se’l va anomenar sempre en femení i amb el nom anterior, que ell refusava. “Derek ha estat acomiadat mitjançant una cerimònia amb contingut transodiant. El mateix transodi que el va portar a partir totes estes violències, és el mateix que l’ha acompanyat fins al final.”

Sorlí ha reivindicat Derek com un referent trans de les comarques del nord el País Valencià, i ha defensat que calia dignificar-ne la memòria. “Per als membres i el voluntariat de Castelló LGTBI, Derek mai morirà, sempre serà present als nostres cors”, ha dit.

miércoles, 1 de junio de 2022

#hemeroteca #lgtbifobia | El 69,60% de les persones LGTBI de Palma han patit discriminació

dBalears / La cara de la LGTBIfobia //

El 69,60% de les persones LGTBI de Palma han patit discriminació.

dBalears, 2022-06-01

https://www.dbalears.cat/balears/ciutat/2022/06/01/367225/les-persones-lgtbi-palma-han-patit-discriminacio.html 

L’entitat Ben Amics, Associació LGTBI de les Illes Balears, ha publicat la seva Diagnosi LGTBI a Palma amb una participació de 280 persones LGTBI mitjançant un qüestionari online que es va difondre entre els mesos de desembre i maig.

Entre els resultats que s’han publicat s’evidencia que el 69,60% de les persones LGTBI de Palma han patit discriminació, mentre que el 54,30% afirmen patir-la a la ciutat. De fet, un 19,70% ha afirmat patir discriminació a serveis públics o per part del personal de les administracions donant per fet la presumpció d’heterosexualitat o cisexualitat.

Destaca la taxa d’atur de les dones trans* que es col·loca en 66,70%, dades per les quals Ben Amics ja donava la veu d’alarma en la seva ‘Diagnosi sobre la realitat de les persones trans*’ a nivell autonòmic, on es va obtenir que el 60% de les persones trans* es trobava en situació d’atur.

L’entitat assenyala també que 1 de cada 10 persones LGTBI de Palma afirma haver patit discriminació al seu lloc de feina (11,90%) per part dels seus companys (homes). A les desigualtats i exclusió històrica d’aquest col·lectiu, s’afegeix que el 52,80% afirma haver patit discriminació durant les etapes educatives obligatòries.

Finalment, un altre dels aspectes sobre els que s’ha enquestat han estat les accions d’inclusió LGTBI de l’Ajuntament de Palma. En total, de tota la mostra s’ha obtengut una nota mitja d’un 4,73 sobre 10 (1,89 sobre 4, desviació típica del 0,67), el que situaria les polítiques municipals LGTBI amb un insuficient.

sábado, 26 de febrero de 2022

#hemeroteca #trans #inmemoriam | Mor la fotògrafa i activista trans Mar C. Llop

Ara / Mar C. Llop //

Mor la fotògrafa i activista trans Mar C. Llop.

Feia anys que treballava en un projecte per capturar la transició d'un gènere a l'altre.
Catalina Serra | Ara, 2022-02-26
https://www.ara.cat/cultura/mor-fotografa-activista-trans-mar-c-llop_1_4285602.html 

Fotògrafa ‘freelance’ i activista de l’associació de persones trans Generem!, Mar C. Llop va néixer a Barcelona el juliol del 1967 i va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1981-1986), a més de realització de vídeo al Centre de la Imatge (1987-1988). La fotògrafa, que tenia 55 anys, ha mort d'un atac de cor avui dissabte.

Va muntar el seu primer estudi el 1996 i des de llavors va treballar en el món editorial i publicitari i es va especialitzar en interiorisme, arquitectura, moda i retrat. Va treballar per a publicacions com ‘El Mueble’, ‘Arquitectura y Diseño’, ‘Casa Ideal’, ‘Habitania’, ‘Cuerpo Mente’ i ‘Côte Sud’, i per a marques i dissenyadors com Güell Lamadrid, Taller de las Indias, Toni Miro i Nice Things-Paloma.

El 2013 va començar a treballar en el projecte Work in progress. Construccions identitàries, que després va convertir en un llibre que va publicar l’editorial Bellaterra i Pol·len Edicions sobre les diversitats de les persones trans. El projecte ha aparegut en publicacions com el diari ‘Ara’, ‘El País’, ‘Time Out’, ‘Pikara Magazine’, ‘Catorze.cat’, TV3 i Betevé, i s'ha exposat en més de cinquanta ocasions.

‘Work in progress. Construccions identitàries’ va guanyar el concurs de l’associació GAG 2017, el Pink Riot de la Casa Planas de Mallorca el 2019, el premi 28 de Juny de l’Observatori Contra l’Homofòbia el 2020 per la visibilització del col·lectiu trans i el premi Som Masnou el 2021. La col·laboració amb les artistes Rebeka Elizegi i Marisa Mestre la va portar a guanyar el primer premi a la II Exposició Biennal d'Arts Visuals Pluri-Identitats 2021, organitzada pel Museu de la Universitat d’Alacant (MUA).

Sempre molt vital, és una de les protagonistes de ‘Work in progress. Construccions identitàries’, on va capturar la seva transició d’un gènere a un altre. “No m’agrada gens fer-me fotos, però s’havia de fer. Volia dir: «Soc aquí, acompanyeu-me»”, comentava a l'Ara amb sinceritat. El seu compromís es veu clarament en un dels seus autoretrats, en què l’artista està despullada al costat d’armaris. El cos el té ple d’adhesius on es pot llegir: “Fràgil”. Volia representar la vulnerabilitat a la qual et sotmet un secret tan important com amagar la teva identitat.

El 2016 va fer la direcció de fotografia del llargmetratge documental ‘EnFemme’. Entre el 2017 i 2018 va formar part del projecte de dansa vídeo i fotografia "71 bodies 1 dance", juntament amb el ballarí Daniel Mariblanca i la videoartista Ursula Kaufmann. Van fotografiar a Bergen, Oslo, Umeå, Göteborg, Madrid i Barcelona, i en van fer l'estrena a l'October Dance de Bergen el 2018.

#hemeroteca #trans #inmemoriam | Mor la fotògrafa i activista trans Mar C. Llop

Diari de Girona / Mar C. Llop //

Mor la fotògrafa i activista trans Mar C. Llop.

Feia una dècada que desenvolupava el projecte “Construccions identitàries Work in progress”.
Diari de Girona, 2022-02-26
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2022/02/26/mor-marta-c-llop-63195900.html

Mar C. Llop fotògrafa i activista de l’associació de persones trans*Generem! ha mort avui, fet que ha generat una allau de mostres de condol.

Formada en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i realització de vídeo al Centre de la Imatge, Mar C. Llop va muntar el seu primer estudi l’any 1996. Va treballar en el món editorial i publicitari, i es va especialitzar en interiorisme, arquitectura, moda i retrat.

Des del 2013 desenvolupava el projecte ‘Construccions identitàries Work in progress’ sobre les diversitats de gènere, que ha tingut molta repercussió mediàtica. També va treballar en el projecte ‘Construccions identitàries Famílies’, juntament amb Andrea Basave i amb el suport de l’associació de famílies de menors transsexuals Chrysallis.

martes, 22 de febrero de 2022

#hemeroteca #homofobia #festes | Donar-se pel cul

Diari de Girona / Homofobia a Ribes de Freser //

Donar-se pel cul.

Pau Gàlvez · Front d’Alliberament Gai de Catalunya | Diari de Gironi, 2022-02-22

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2022/02/22/donar-pel-cul-63040944.html 

Novament els maricons i les seves coses són element de burla. Es nota que no tenim gràcia, perquè quant se’ns denigra a sobre ens enfadem, que en som d’avorrits i d’autoritaris!

Ribes de Freser decideix celebrar el carnestoltes amb uns ninots donant-se per cul. Faig un curt resum de la lògica dels creadors. Quina és la millor forma que tenim per mostrar la submissió i pocs pebrots que té l’actual president de la Generalitat? fem que li doni per cul en Pedro Sánchez. Sí, aquesta cosa de maricons. Tot molt subversiu i trencador. Queda molt clar que irreverent i divertit és denigrar els polítics. Tanco ironia.

Llàstima que hi ha una colla pessigolla que està molt cansada de ser l’ase dels cops.

Estem molt cansats de la denigració que sota la disfressa d’humor es manté en el temps. Quants nanos continuaran assimilant «donar per cul» amb denigració, humiliació o ser poc home?

Sí, aquests són els valors que continuen corrent pels patis d’escoles i instituts, i que les persones joves LGTBI hauran de suportar i cercar eines per contrarestar-les, o decidir si prefereixen quedar-se a l’armari per no haver d’aguantar «l’humor» dels companys.

Sé que ara se m’acusarà de censor, dictador d’allò políticament correcte i de no tenir humor. Ho prefereixo a mantenir el silenci de tots aquells (sobretot dels més joves) pels quals els ninots de Ribes de Freser continuen sent una agressió contra la nostra forma de ser, simplement un acte més d’odi contra el col·lectiu homosexual. I sí, continuarem donant pel cul.