Activistes LGTBI i usuaris de l’App alerten que fomenta un sexe com a mera rutina de consum i alerten de l’addicció que genera. També proposen crear una aplicació que no fomenti discrimacions com la gordofòbia o la plumofòbia (tal com ara es permet a Grindr) així com “crear més comunitat LGTBI”.
Amb 7 milions d’usuaris arreu del món (i un potencial de creixement molt més elevat), Grindr és l’app de contactes gai més important del món. I també ho és a Catalunya. Obrir l’aplicació a una gran ciutat com Barcelona és, senzillament, un caòtic univers de milers d’usuaris: barcelonins, catalans d’arreu del territori, de la resta de l’Estat, turistes estrangers...
I tal com apunten els activistes i usuaris consultats, Grindr té llums i ombres. Com tot. Potser, però, fins ara s’havia posat l’accent més aviat en els elements positius. En destaca la utilitat per conèixer gent en espais on la visibilitat és menor: entorns rurals, famílies religioses, joves descobrint la seva sexualitat... I on la manca de referències LGTBI és major. “Està clar que han sigut petits oasis”, apunten.
Són moltes les veus, però, que fan una lectura crítica de la seva popularització. Com ara l’activista català que respon al pseudònim de Na Pai, autor del ‘bestseller’ alternatiu ‘En defensa d’Afrodita’ sobre el poliamor i formes de desconstrucció de l’amor romàntic. Na Pai, juntament amb altres membres del col·lectiu Atzagaia, acaba d’estrenar el fanzine
La Lloca, el primer exemplar de la qual se centra –precisament-, en analitzar les app: “Grindr xungueja fort”. La primera observació és l’addicció que genera, tant al propi aparell del telèfon mòbil com a la possibilitat de tenir sexe ràpid. “Ningú vol reconèixer que té una addicció. Que hi passes moltes hores. Que hi estàs enganxat”, explica a ‘Públic’ Na Pai.
“M’he passat tota la vesprada mirant el mòbil”
Igualment, Rubén Sánchez, jove valencià i actiu usuari de Grindr, també destaca aquesta addicció com un dels trets més negatius: “Arriba a ser una pèrdua de temps. N’hi ha hagut èpoques en què m’he passat tota la vesprada mirant el mòbil. Fent res més que marejar, vaja”. No és que no hi trobi pas coses bones, com el fet que és una bona forma de conèixer gent quan vas de viatge. Però hi insisteix: “Moltes vegades acaba sent una pèrdua de temps”.
Una addicció que Na Pai explica amb una gràfica metàfora: “Tal com ens passa amb el ‘fast food’ -que els greixos ens atrapen-, doncs el mateix succeeix amb la possibilitat de sexe ràpid i il·limitat. Grindr equival a un mercat infinit i no estem preparats - com a éssers humans- per tenir-ho davant i no picotejar”. Na Pai redunda en l’exemple: “És com els canapès: si ens posen la safata davant el nas, humanament no ho podem ignorar. De forma que Grindr promou que el nostre cervell vulgui clicar a l’aplicació, vulgui picotejar”. I d’aquí que surtin relacions d’un sol ús. Es valora més la quantitat que no pas la qualitat. “Relacions d’utilitzar i llençar. Més impersonals, puntals i superficials”, explica Na Pai.
“Ja no se surt de festa a lligar”
Davant aquest escenari de pèrdua de la qualitat sexual i relacional, quina és el full de ruta? “Crec que hem d’intentar crear comunitat gai. Ara ha fet una davallada, ja que no hi ha flirteig a les festes ni se surt a lligar”. Na Pai també assegura que, al seu parer, en els darrers 10 anys el Grindr ha fet mal a la comunitat LGTBI: “L’activisme ha estat molt més mort, almenys pel que fa a Barcelona”, fa balanç.
L’existència de les app com Grinder és motiu de controvèrsia en els ambients més militants. Igualment, Bernat Aragó, sociòleg i activista de la Crida LGTBI, també apunta a la necessitat de generar alternatives. Tal com explicava en un
recent reportatge a Públic, “Grindr suposa una contradicció, ja que evidentment ha contribuït a visibilitzar el fet LGTBI, però també genera una competència entre persones. Així que hem de combatre la mercantilització, però construint primer una alternativa”.
Aquest consum immediat de sexe entronca amb les reflexions d’alguns pensadors europeus tal com l’escriptor i filòsof Alessandro Baricco, qui explica al seu cèlebre assaig 'Los Bárbaros' (Anagrama, 2008) que el signe dels nous temps ve marcat per la superficialitat. O sigui, molta quantitat però de poca qualitat. També conegut com l’Era Google, on la facilitat permet tocar molt, però amb poca profunditat. També Zygmunt Bauman ho havia teoritzat d’una altra manera: la liquiditat. Es pot arribar a considerar el sexe via APP’s com a “sexe líquid”.
Discriminació a Grindr: gordofòbia, racisme... Però que ningú s’atreveixi a tirar la primera pedra. Segons Na Pai, un dels elements més negatius de l’ús de Grindr és que genera discriminacions, en un segment de població ja per ser vulnerabilitzat. Com ara el fet que l’aplicació demani -des de fa alguns anys- revelar l’estat serològic, considerat per algunes entitats com una pregunta que fomenta la serofòbia: o sigui, l’estereotip de les persones portadores del VIH i el seu rebuig social.
També es produeixen situacions de gordofòbia, tant per l’obligatorietat d’especificar el pes de cadascú com pel propi patró de comportament de molts usuaris. “I també de racisme, amb comentaris molt clars com ‘moros no”, afegeix Na Pai. Igualment es pateixen actituds de plumofòbia (menyspreu envers les persones amb ‘ploma’) i passivofòbia (menyspreu envers les persones passives, a diferència de les actives), que al cap i a la fi són mecanismes discriminatoris per part de persones que creuen que així reforcen la seva masculinitat (i per tant, també reflecteixen una auto-repressió). Segons Na Pai, “és un lloc on es mescla gent d’extrema esquerra a extrema dreta. Així que es podria proposar la creació d’una app alternativa”.
“Grindr és el que més m’ha fotut l’autoestima” De fet, són moltíssims els usuaris que consideren que la pressió estètica imperant a Grindr els ha afectat emocionalment. “Probablement, Grindr és allò que més m’ha fotut l’autoestima i la imatge que tinc del meu propi cos”, alçava la veu aquesta setmana Rubén Serrano a Twitter. Serrano, periodista col·laborador a mitjans com ‘eldiario_es’ i ‘El Salto’, descriu aquesta ‘App’ com “una jungla sense llei, on regna la discriminació: des de la misogínia i la plumofòbia, fins el racisme, la serofòbia i la gordofòbia. Un espai no segur”. La seva piulada va generar un debat a la xarxa, en el que no eren pocs els usuaris que demanaven no culpabilitzar l’aplicació dels problemes d’autoestima.
Així mateix, Ruben Sánchez, des del País Valencià, creu que la gent parla sense filtres “aprofitant que escriuen des de darrere d’una pantalla”. O sigui, que la gent s’atreveix a dir “passo de tu” o ser hostil, amb un estil sense tacte que no emprarien cara a cara. D’aquí que ara Sánchez apreciï molt més lligar ‘in situ’. “T’evites sorpreses i tot és més empàtic: La veu, les mirades...”, assegura. “En fer servir Grindr no he perdut les ganes de lligar en una festa, al contrari, ho prefereixo mil vegades”.
I és que la popularització d’aquesta xarxa, a més a més del cruising (sexe entre desconeguts a l’espai públic) estan afectant també les pautes de flirteig als bars i discoteques d’ambient, on destaquen que ara es generen menys situacions clàssiques per lligar in situ entre dos desconeguts. La idea de lligar, doncs, evoluciona.
Però ep! Intentar lligar per internet no és nou. De fet, ve associat al desenvolupament del núvol. “Hi havia webs de cites, però no pas amb geo-localització i mapes de distància”, explica Na Pai. “I tenia una funció més de recerca de parella i de conèixer gent, que no tant de tenir sexe una nit”. De fet, les pàgines web eren espais més elaborats, amb fotografia, amb més informació de perfil. “Però abans era com a molt de fracassat, emprar-les estava estigmatitzat socialment”.
Però amb l’adveniment dels ‘smartphones’, l’any 2009, tot va trontollar. Arribava internet als telèfons mòbils. La geolocalització. Però també el postureig propi d’altres xarxes socials, amb especial èmfasi en Instagram: vendre una imatge impostada. La millor versió d’un mateix. La fotografia en la que millor quedem. I és que els cànons de bellesa operen igual (o amb més intensitat) que en el món físic. En tot cas, l’addicció a Instagram és un altre debat.
